Ep! Hola! Sí, sí, a vosaltres, amics lectors. Com ha sigut l’entrada en el nou any? Bé? Sí? Això espere, eh? I que hàgeu tingut bon Nadal, bon Cap d’Any i bon dia de Reixos, i tot això i tot allò. I redéu, ja som al 2016, això va molt de pressa, no? Bé, en qualsevol cas, tornem a ser ací, a veure si una mica més constants, eh que sí? Res, disculpeu-me, però estic acabant La taronja mecànica i sembla que l’estil de l’Alex (sic), 6655.321, s’ha contagiat. Oh, amics lectors! Eh eh eh, només l’estil d’escriure -sense vestigis del nadsat, encara com-, que la violència mai ha sigut la meua forma de ser, eh? Vosaltres ja ho sabeu, no? Ha ha ha. Sí, teniu raó, ja ho deixe córrer i em pose una mica més formal, que paresc idiota.
Recordeu l’entrada “Acceptem els reptes“, en què contava tot el que se’ns venia damunt en aquesta etapa post-TFM, i deixava entreveure que hi havia “altres coses aparaulades, encara que no cent per cent segures, i que, per tant, millor que no siguen dites per si es pifia tot”? Doncs una d’aquestes coses era la que ja és segura -tot i que segur, segur, només és morir-se-: a partir de demà, dilluns 11, començaré uns cursos de Grau Mitjà i Grau Superior a València i Burjassot per a funcionaris. Concretament, tres mitjans (PROP II, Micalet i CulturArts) i dos superiors (PROP II i INVASSAT). No cal dir que estic emocionat, que la il·lusió és desbordadora i que els testicles comencen a campanejar amb la nou del coll; supose, però, que són les sensacions que ja han tingut molts davant la seua primera classe de veritat, veritat, davant d’un públic nombrós. Els horaris són, tot siga dit, una mica estranys: de dilluns a dimecres, de 8 a 9.30; dijous, de 8 a 9.30, de 12 a 14.30 (a Burjassot), i de 16 a 19; i divendres, de 9 a 10.30. Tant se val; l’emoció ho pot tot.
He creat un bloc, Enraonies de safareig (podeu trobar-lo també a la capçalera, en la pàgina “Cursos JQCV-Graus Mitjà i Superior 2016”), que em servirà i els servirà com a suport en l’aprenentatge de cara a les proves de juny. Sens dubte, es tractarà d’una experiència magnífica, i estic segur -aquesta vegada, sí, tant com que m’he de morir- que aprendré jo més dels assistents que ells de mi. Iniciem, doncs, nova etapa, i via fora, que gairebé tot està per fer i moltes són possibles!