Blocs de VilaWeb

La brevetat i la claredat, sovint, solen anar agafades de la mà. Això devien pensar Thomas Paine, Karl Marx i Friedrich Engels, i Stéphane Hessel quan van escriure, respectivament: Sentit comú (1776), Manifest comunista (1848) i Indigneu-vos (2011). Aquestes obres o manifests tenien, de nou respectivament, quaranta-huit pàgines, vint-i-tres pàgines i vint-i-sis pàgines. No cal més. No cal més per engegar una revolució. Per això mateix, aquestes lectures són imprescindibles per a qualsevol inconformista: ens avisen del fantasma que recorre, no només Europa, sinó el món, i que sempre està carregat de bitllets, amb barret i corbata. Sempre.

M’agradaria, però, destacar un fragment en què Galeano descriu una idea bàsica de Sentit comú: “Thomas Paine, el autor, sostenía que la independencia [la dels Estats Units] era un asunto de sentido común contra la humiliación colonial y la ridícula monarquía hereditaria, que tanto podía coronar a un león como a un burro”. Fa gairebé dos-cents cinquanta anys que aquest llibret va ser escrit i encara serveix per a comprovar que, efectivament, tot segueix vigent, tant les humiliacions colonials com els burros o lleons amb corona. Independència, sí, però total. I estem a punt d’assistir a la Història.