Blocs de VilaWeb

La vergonya dels blancs per ser una dona la que els plantà cara, la que derrotà desenes i desenes de soldats, no té límits. A la història, segons els documents oficials, passarà com a Manuel León, però cal recordar-la com a Manuela León. El 1872, el president d’Equador manava que l’afussellaren; havia mort el tinent Vallejo -en un acte de defensa- i havia incendiat, havia revoltat tota la població contra els líders blancs. En un principi, guanyà. Que dic en un principi, guanyà per a sempre! De fet, abans d’afussellar-la, quan se li va preguntar si volia dir alguna cosa, sense cap vena als ulls va contestar: “Manapi”. És a dir, “res”. Manuela León no se n’ha anat mai; l’esperit ha quedat entre nosaltres.