Blocs de VilaWeb

La història de Soledad Barrett és la història d’una revolucionària que estimava els seus i que, confiada en el que seria el seu marit, li confessà els plans contra el règim dictatorial del Brasil. Aquest futur promés, de nom Anselmo, “harto de ser perdedor, arrepentido de todo lo que creía y quería, él delató, uno por uno, a sus compañeros de lucha contra la dictadura militar brasileña, y los envió al suplicio o al matadero. A Soledad, que era su mujer, la dejó para el final. El cabo Anselmo señaló el lugar donde ella se escondía, y se alejó. Ya estaba en el aeropuerto cuando sonaron los primeros tiros”. Sovint la història ens demostra que solen assassinar lluitadors per la llibertat, mentre que els botxins acaben envellint al llit. I, el que és pitjor, aquesta mateixa història, o Història, ens soterra els herois. El nostre objectiu és revifar-los, tornar-los-els la vida. No només Bolívar, ni el Che, ni Martí, també hi ha altres heroïnes que van lluitar per canviar el món. Soledad Barrett n’era una. I cal recordar-la.

Ens conta Galeano que una frase que Soledat solia recordar del seu avi, l’escriptor Rafael Barrett, era: “Si el Bé no existeix, cal inventar-lo”. Ella ens va marcar el camí; no deixem que la seua mort quede en l’oblit.

Història detallada de l’assassinat de Soledad Barrett