Tendim a posar-nos metes, finals de camí, objectius per a complir, quadres de calendari que ratllarem amb una creu quan hi hàgem arribat. Tendim a limitar-nos a una data, un lloc, un moment. I no ens adonem que el que realment importa és recórrer aquesta distància que ens hi separa. I, com més llarga siga, millor. Però tant ens fa; vivim en la dictadura del rellotge. O en la de les seues agulles.