Bulevard dels francesos, de Ferran Torrent
No emprenyeu el comissari!, novel·la que ara mateix tinc a la prestatgeria que està damunt del meu cap, és el primer llibre que recorde haver llegit en l’assignatura de Valencià a 3r d’ESO. Després, ens va donar a triar el professor Josep A. Carmona, dins d’un llistat de cinc llibres, Cambres d’acer inoxidable. La segona part d’aquesta trilogia, Penja els guants, Butxana!, descansa en un altre prestatge. Aquell mateix curs vam veure la pel·lícula -i en valencià!- Gràcies per la propina, del mateix autor, dirigida per Francesc Bellmunt.
Per atzars de la vida, vaig poder assistir la setmana passada a la presentació de Bulevard dels francesos, la nova criatura de Ferran Torrent, un dels pocs escriptors -o l’únic- que es pot guanyar la vida narrant i redactant en valencià. Ahir me la vaig acabar i vaig començar a comprendre moltes de les frases que es diuen sobre el plaer de llegir (que si el llibre és un amic més, que si t’acompanya a tots els llocs, etc.). Crec que la culpa la té l’escriptor de Sedaví, ja que són sensacions similars a les que vaig sentir en acabar les dues novel·les anteriorment citades. Per cert, si algú tinguera la pel·lícula Gràcies per la propina en valencià, em faria un favor si me la deixara. Gràcies.
Al llarg de la setmana, penjaré una mena de ressenya sobre l’obra. No estarà tan detallada com els treballs que em serviren d’exposició, però vos podreu fer una idea de com és -diuen- la millor novel·la d’aquest magnífic treballador de la ploma i del paper.
Ens vorem dissabte 17… finalment.