El bloc d'Andreu Mas
El clos de la Torre
Hi ha amplis sectors de Badalona que semblen sumits en una letargia que ve de llarg, talment com si haguessin pres una dosi massiva de somnífers o s’haguessin quedat congelats en el temps. Un d’aquests àmbits on es troben a faltar veus autoritzades –i n’hi ha– és el dels empresaris. Fa temps que viuen en un silenci pràcticament absolut, com d’altra banda també estan, cal ser justos, els sindicats de Badalona. Estem vivint una crisi històrica i ni uns ni altres s’han prodigat als mitjans. Alguna cosa, doncs, no rutlla. Potser és abandonament per esgotament. Durant una època els empresaris van reivindicar la gestió del Badalona Centre Internacional de Negocis (BCIN) i van apostar per l’ampliació, que consideraven necessària per dotar de sentit l’equipament. L’Ajuntament els va ignorar, d’aquella manera que fa tant de mal, que és no dient ni sí ni no ni tot el contrari. Potser aleshores els empresaris van tirar el barret al foc i van pensar que ja els trucaran quan els trobin a faltar. O no.
Curiosament la proximitat de les eleccions ha convertit els empresaris badalonins en notícia en pocs dies. Primer per l’aparició d’un lobbyempresarial que sembla pròxim a Convergència i que amb el nom d’Espai Badalona s’ofereix com una eina per col·laborar en la promoció de la ciutat i per sacsejar una mica l’ambient, cosa que ja convé. D’altra banda, el president de la Federació d’Empresaris de Badalona va anar en peregrinació a Madrid –que és allà on hem d’anar tots els catalans quan ens fa mal la butxaca per tornar amb les mans buides– a demanar a un altre català, el flamant nou president de la CEOE, Joan Rosell, que es recordin de les petites i mitjanes empreses (res, el 90 per cent del teixit empresarial del país) i les ajudin a projectar-se a l’exterior i a fer que els ajuntaments compleixin els terminis de pagament i no eternitzin la concessió de llicències, cosa que segons on sembla una missió impossible.
Tant de bo els ànims d’uns i la voluntat dels altres no sigui flor d’un dia –o d’unes eleccions– perquè la ciutat necessita l’empenta, la determinació i l’opinió i el treball dels empresaris. És ben cert que l’administració local no els ha posat les coses gens fàcils. Fa la sensació que el consistori no els ha tingut en compte com a actors imprescindibles per planificar la captació d’emprenedors o la necessària reindustrialització de Badalona. Possiblement perquè a la casa de la vila no ho tenen al cap. És precisament en temps de crisi quan convé aplegar més voluntats. Badalona ha de rellançar la seva economia, repensar quin servei han de fer el BCIN, l’IMPO i la mateixa societat Reactivació Badalona, perquè hi ha coses que ja no té sentit fer i altres que s’han desatès massa temps. Badalona pateix la crisi però sembla viure’n al marge, com si no fos també cosa seva trobar-hi solucions, per petites que siguin.
Respon a Carles Plaza Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Para el Empresario Badalonés (igual que para el Español) es tiempo de trincheras…De resistir desde el terreno que se pisa, sin ceder un centímetro del mismo. Y ahí la grandilocuencia de las Asociaciones (que brillan en tiempos de abundancia) sirve -esta a la vista- de bien poco…
¿El BCIN, El IMPO.? ….ahora son una carga…Igual que bastantes más “apartados (por denominarlos de alguna manera) del entramado municipal.
“Aquí” (y en todas partes) todos -el empresariado también- está/estamos con el agua al cuello. Los Empresarios y quienes dependen de su gestión…
Y si a lo que nos toca sufrir, añadimos que en mayo tenemos unas elecciones muncipales que pudieran marcar diferencias nó frecuentes…”la sopa amarga” está servida.
Sopn malos tiempos y hay que vivirlos…