El bloc d'Andreu Mas

El clos de la Torre

31 de desembre de 2008
0 comentaris

Tot està per fer

Aquest és l’article que avui he publicat a la contraportada d’El Punt i que he dedicat a fer una projecció dels reptes pendents de Badalona en vista a 2009. M’he permès la llicència de parafrasejar Martí i Pol per recordar que a la ciutat «tot està per fer i tot és possible». Un crit d’esperança.

 Deia Miquel Martí i Pol: «Ara mateix enfilo aquesta agulla/amb el fil d’un propòsit que no dic / i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis / que anunciaven taumaturgs insignes / no s’ha complert, i els anys passen de pressa. / De res a poc, i sempre amb vent de cara, / quin llarg camí d’angoixa i de silencis. / I som on som; més val saber-ho i dir-ho / i assentar els peus en terra i proclamar-nos / hereus d’un temps de dubtes i renúncies / en què els sorolls ofeguen les paraules / i amb molts miralls mig estrafem la vida. / De res no ens val l’enyor o la complanta, / ni el toc de displicent malenconia / que ens posem per jersei o per corbata / quan sortim al carrer. Tenim a penes / el que tenim i prou: l’espai d’història / concreta que ens pertoca, i un minúscul / territori per viure-la. Posem-nos / dempeus altra vegada i que se senti / la veu de tots solemnement i clara. / Cridem qui som i que tothom ho escolti. / I en acabat, que cadascú es vesteixi / com bonament li plagui, i via fora!, / que tot està per fer i tot és possible.» El poema sembla fet pensant en Badalona, malgrat que no hi tingui res a veure. A la ciutat també es van anunciar molts prodigis –algú recorda les jornades Badalona, a Tot Vent i el llibret Construir desitjos?– i la majoria d’ells no s’han acomplert. El poeta demana que siguem conscients que som on som, perquè quan sabem on estem i de quina manera hi som ens és més possible lluitar contra aquelles coses que ens encotillen la vida. És cert que, en el cas de Badalona, hauríem de deixar enrere la melangia o l’enyor d’uns temps suposadament millors, perquè el municipi té un espai petit i contret dins la trama metropolitana. Viure al costat de Barcelona aporta moltes coses i en treu d’altres i ja va sent hora que assumim aquesta realitat. Martí i Pol acaba el seu poema amb un crit vitalista que és el que hauria d’assumir també Badalona i la seva classe política: «tot està per fer i tot és possible».

Badalona enceta el 2009 amb tot per fer. Encara li falta molt a la ciutat per poder ser un municipi de referència a Catalunya. No ho hem estat mai, per bé que la ciutat ha viscut els seus particulars moments de glòria, com durant els Jocs Olímpics de 1992, quan va ser subseu olímpica. Per trobar moments en què Badalona va ser realment una ciutat amb caràcter i projecció externa ens n’hauríem d’anar uns quants segles enrere, quan Badalona era una de les viles que liderava el creixement industrial de la conurbació de Barcelona. El temps ha passat i la ciutat ha anat perdent pistonada.

Ara bé, Badalona té totes les potencialitats per ser un lloc de referència: està situada en un emplaçament estratègic singular, que ha d’esdevenir complementari de Barcelona i del Maresme. Té gent, molta gent, que està cansada d’anys d’apatia i que vol sentir-se orgullosa de la ciutat on viu o ha nascut. Té projectes possibles, molts dels quals poden arribar a transformar radicalment la ciutat: tota la zona centre que s’ha de refer en l’eix Illa Fradera-Coll i Pujol; el canal del port i la millora del Gorg; el possible semicobriment de l’autopista; el trasllat del tren a l’interior; el canvi urbanístic a barris com Sant Roc… És l’hora de saber què volen fer els polítics d’aquests projectes, d’aquesta ciutat. Fins a quin punt estan disposats a deslliurar-se de la tàctica política i dissenyar una estratègia d’un futur que sigui possible. A fi de comptes, com diria el poeta, aquest és el seu temps.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!