El bloc d'Andreu Mas
El clos de la Torre
L’escenari polític que ha quedat a Badalona després del 22-M afavoreix el que ha estat un mal endèmic de la ciutat: l’enfrontament entre els partits badalonins. Tant és així que fins i tot es barallen entre ells els que no tenen representació municipal per repartir-se el no-res. Hi ha odis eterns, rivalitats endèmiques i massa personalismes que han condicionat un acord de mínims històric per fer anar endavant la ciutat. Si alguna cosa s’ha d’aprendre del moviment dels “indignats” és que tenen raó quan diuen que els polítics han perdut el món de vista (no es pot generalitzar però són una majoria els que tenen aquest mal). Fa temps que es van desconnectar de la realitat i ara viuen en el seu Matrix particular. Un món reduït de disputes dialèctiques i enfrontaments estèrils que ens han portat fins aquí: al punt mort.
Hi ha un escenari fàcil de dibuixar, avui: el PP governarà d’una manera centrada –en García Albiol no té ni un pèl de tanoca diguin el que diguin–, sempre i quan les pressions que rebi de la seva dreta no l’obliguin a fer alguna estupidesa com ara generar algun conflicte lingüístic que ell mateix reconeix que no existeix. Socialistes i Iniciativa esperaran el més mínim error per llançar-se a la jugular del PP. Badalona necessita els socialistes, però de moment no porten massa bé el dol d’haver perdut el monopoli del poder. CiU haurà de pair que ni fent-ho bé se’n surten i ERC haurà de definir una estratègia per no desaparèixer de l’imaginari col·lectiu i s’haurà de comprar unes sabatilles per trepitjar territori. Si les coses van així, pobra i dissortada Badalona.
Hi ha, però, una opció de fer-ho bé. Toca reconciliar-se amb la ciutat i això no vol dir promoure un altre cop moviments d’infiltració a les associacions de veïns (que és com ho entén el model clàssic d’esquerres). Cal tornar la política a la seva essència més ciutadana i això no s’aconsegueix des d’un despatx municipal. El territori s’ha de tocar, els polítics han de perdre la mandra d’escoltar la gent, parlar-hi i fer-los cas, quan tenen raó, és clar. Una ciutat en crisi com Badalona necessita reinventar-se. Per què govern i oposició (municipal i extramunicipal) no poden crear una taula de diàleg social i fer-hi participar les entitats, els empresaris, els treballadors…? Canviar el món a petita escala no és impossible si es deixen de banda els interessos egoistes i partidistes i es treballa per la ciutat. Dec conservar un punt d’ingenuïtat, però hi ha moltes entitats que ho són perquè treballen sense defallir –i sense cobrar– per Badalona.
Però, és clar, si de cop i volta la ciutat reneix –i mira si ha perdut oportunitats de renéixer, en els últims anys!– serà mèrit del PP i l’oposició no ho pot permetre. Políticament s’entén. La pregunta és: aleshores, la ciutat, per a què la volem? Si tenim l’obligació de fer aquest món millor, per què ho deixem estar? Penseu-hi, sobretot els polítics.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
¡Ese será uno de los principales peligros que -hemos de ver- si el PP acierta en sus desicisones de gobierno: Los “palos en la rueda” que unos y otros, se empeñen en colocar,para imposiblitar los posibles aciertos.!..Ud. -Sr- Mas- en el último párrafo de su impecable artículo, se encarga de expresarlo en forma diáfana…
Ferran Falco, en su personal incio de “travesía del desierto” ya ha manifestado sus intenciones,en el sentido de apoyar aquéllas acciones de gobierno, cuya aplicación repercuta en la Ciudad. Si son coincidentes con su programa,bien. Y si -a pesar de no serlo- es la Ciudad la que recibe los beneficios, tambien…
Una oposición transparente y constructiva,es lo que -en principio- cabe esperar de CiU.Luego -tiempro tendremos- se verá…Si tambien se olvidan de Badalona…
¿De PSC,ICV y ARC qué decir.? …Pués que a las alturas en que estamos
, yá hubieran debido darse cuenta del como y el porqué.Y no es así. Siguen buscanco y -claro- encontrando culpables fuera de sus entornos. Bueno…
Saludos.