El bloc d'Andreu Mas

Després d’anys i panys de retard, la Generalitat ha promès que el 2011 posarà la primera pedra del desdoblament de la carretera de la Conreria, la B-500, que uneix Badalona i Mollet, o el que és el mateix, el Barcelonès nord amb el Vallès. Aquesta és un infraestructura clau, perquè permet obrir una via ràpida entre l’àrea metropolitana i el pol industrial del Vallès. És, per tant, una obra molt important per a Badalona i els municipis que l’envolten, perquè permetrà connectar els polígons industrials de la zona amb els del Vallès, amb les afectacions positives que això té per al transport de mercaderies i per al desplaçament de treballadors, després que en les darreres dècades s’hagi consumat un trasllat d’empreses badalonines cap al Vallès. També tindrà una repercussió positiva en la vida dels estudiants universitaris que fan carrera a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i que actualment es veuen obligats a fer un trajecte llarg i enrevessat per arribar des de Badalona fins al campus de Bellaterra. La nova B-500 ens farà ser més competitius respecte de Mataró, que ara manté una relació de mobilitat privilegiada amb el Vallès Oriental, al qual hi pot accedir ràpidament des de la C-60, travessant el túnel de Parpers.

Ara bé, arriba el moment que ens estronquen l’alegria. És quan la Generalitat diu que haurem de pagar peatge per fer servir aquesta via. Plouen una allau de crítiques, però el govern català ho té clar; tant, que encarrega la construcció, gestió i manteniment de l’obra a l’empresa Tabasa, la mateixa que gestiona, entre d’altres, els túnels de pagament de Vallvidrera. Nosaltres podem dir missa, però la sort, com dirien els romans, ja està decidida. El Govern ha donat excuses puerils per justificar aquest peatge. La primera ha sorgit de la boca de Manel Nadal, secretari de Mobilitat, que ha afirmat que posar un peatge a la carretera evitarà que es col·lapsi perquè reduirà el trànsit entre un 30 i un 40%. Les seves declaracions contrasten amb les de l’alcalde de Badalona, el també socialista Jordi Serra, que treu ferro al peatge afirmant que tampoc no vindrà de 0,50 euros i que el prioritari és que es faci l’obra. En què quedem, ve o no ve de cinquanta cèntims? Ja s’entén que l’alcalde vulgui veure feta l’obra com més aviat millor –en aquesta ciutat quan et poses a discutir una cosa el que aconsegueixes és que no es faci–, però tampoc no és qüestió de rendir-se sense oferir resistència, ni que sigui simbòlica…

El motiu real pel qual la Generalitat es veu obligada a plantejar una via de peatge és que el pressupost de l’obra ha passat dels 50 milions d’euros previstos a l’època de quan governava la Generalitat Jordi Pujol als 400 milions actuals. Aquest espectacular augment es justifica pel fet que el traçat que es proposa actualment té menys impacte ambiental i passem d’un túnel d’un quilòmetre de llarg a un altre de tres quilòmetres, i tot això s’ha de pagar. S’entenen els motius del govern, però no per això s’hi ha d’estar d’acord. La C-60 al Maresme no és de pagament; per què hem de pagar nosaltres? El retard en infraestructures viàries a Badalona és més que notori –els últims laterals de la C-31 encara s’esperen– i en particular l’obra de la B-500 és un deute històric que ja ens ha fet perdre molts diners; per què n’hem de posar més sobre la taula? Si aquesta via hagués estat en funcionament abans, Badalona hauria pogut tenir una relació comercial privilegiada amb el Vallès i s’haurien creat un seguit de sinergies que potser haurien frenat –no diem aturat– la davallada industrial de la ciutat. No es pot acceptar amb resignació que se’ns perjudiqui un cop més i que, a sobre, ens donin unes explicacions absurdes. Com a mínim, que diguin la veritat.