El bloc d'Andreu Mas

Aquests darrers dies he parlat amb persones de signe polític diferent que, ara que toca fer balanç de la gestió municipal, coincideixen en afirmar que aquest govern –el tripartit PSC, CiU i ERC– i aquest alcalde –Jordi Serra– han fet més feina en els dos últims anys que no pas els governs que els han precedit en les darreres dècades. No està gaire de moda compartir aquesta anàlisi. Més que res perquè reconèixer les vàlues del govern i de l’alcalde et porten a rebre diversos apel·latius, tots lletjos, i et posen en el punt de mira dels que sempre sospiten que cerques alguna cosa quan lloes el govern, però que estàs net de tota màcula quan el critiques. Cal, però, ser justos.

Aquest govern ha fet molta i bona feina en un moment en què les coses no han estat fàcils: ha invertit en infraestructures culturals i ha intentat trobar un ús racional per a cada cosa, com ho demostra tot el que s’ha fet en el cas dels teatres. Clou el mandat deixant per a la ciutat l’espai subterrani romà més important de Catalunya. Ha aconseguit que per fi es posin en marxa les obres del passeig marítim. Ha recuperat per a la ciutat un edifici com la CACI, que amenaçava ruïna. Ha reduït a la mínima expressió els edificis sobreocupats. Ha atès peticions ciutadanes com atorgar el nom de plaça de Pompeu Fabra a Can Fradera, quan el mateix alcalde era partidari de posar-li el nom d’Illa Central. Es va equivocar aturant el canal però ha rectificat –cosa que no sempre és fàcil en un polític…– i unes quantes coses més que ja enumerarà el govern per presumir. Si es posa en una part de la balança la feina feta per Serra i l’equip de govern i en una altra la feta pels dos darrers governs d’Arqué, la balança s’inclina a favor de Serra.

Hi ha, doncs, qui defensa que Serra es mereix en benefici del dubte i demostrar que, sense ser posat a dit des de Barcelona, sap fer bé les coses, perquè ha gestionat millor la ciutat que els seus predecessors. Ara bé, la realitat és cruel i el vent bufa en contra: el PP connecta amb les pors del gran públic; la crisi s’acarnissa amb Badalona i el PSC ha acomplert un cicle històric després de governar des del 1983. Paradoxalment, el partit que més temps fa que governa presenta el candidat més inexpert, juntament amb ERC i pot arribar a dir que és el que més aposta pel canvi –ja ho veurem a les llistes, però.

El destí té les seves ironies i aquesta n’és una. La gran incògnita és saber quin és el terra electoral del PSC, quin el sostre electoral del PP i CiU i quins equilibris –amb factors catalans a tenir en compte– ajuden a formar majories. Fa temps que vaig desistir de fer travesses, perquè el cervell dels votants no respon a vegades a cap lògica raonable. Ara bé, els socialistes, sense cap ganxo estatal, necessiten popularitzar Serra i això sí que ho tenen difícil. No els queda temps.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!