El bloc d'Andreu Mas

Aquest és l’article que avui he publicat a la contraportada d‘El Punt. Explica que les associacions de veïns del Centre i Dalt la Vila han encetat una línia de col·laboració que ha recordat el temps que es parlava d’una fusió entre les dues entitats veïnals. Defenso que el camí que han de seguir les associacions veïnals és una unió territorial que les faria més fortes davant de l’administració.

El moviment veïnal de Badalona s’ha caracteritzat, des dels seus
mateixos inicis, per l’atomització. Cada barri ha creat la seva entitat
i dins de cada barri certes agrupacions de carrers han generat el seu
propi grup. Més encara, durant una època, els enfrontaments polítics
van propiciar l’aparició d’entitats fantasma a barris com Sant Crist.
Fins i tot, durant un temps van conviure dues federacions
d’associacions de veïns de Badalona. Afortunadament per a la ciutat i
per al moviment veïnal l’invent de les dues coordinadores no va
reeixir, però la dispersió d’associacions ja estava massa arrelada en
el codi genètic veïnal badaloní i, per tant, ha persistit. S’han fet
alguns esforços puntuals per unir forces, com ara la creació de
plataformes relacionades amb qüestions de mobilitat, però mai s’ha anat
més lluny d’aquí. Ara, les associacions de veïns del Centre i de Dalt
la Vila, dues de les més actives de Badalona, han decidit sumar
esforços per millorar la mobilitat d’una zona que comparteixen
àmpliament. Fins i tot, fa relativament poc temps, la coincidència
reivindicativa i d’interessos havia posat sobre la taula una possible
fusió de les dues associacions que, malauradament, no ha anat endavant.

En
ple segle XXI, quan els límits de les ciutats metropolitanes es
dilueixen cada cop més dins un gran continu urbà que s’anomena Gran
Barcelona, es posa en evidència que els barris de ciutats com Badalona
han de sumar forces, més que no pas seguir cadascú el seu camí. La unió
fa la força, diu el tòpic. Els problemes cada vegada són més comuns i
les diferències entre barris que estan a tocar són cada cop menors. Els
exemples són múltiples: el Centre, Dalt la Vila, Coll i Pujol, la
recentment creada Illa Fradera-Pep Ventura –una anomalia més del
sistema– i, fins i tot se’ls podria sumar el Progrés, són les més
directament afectades per l’execució dels projectes del triangle: Illa
Fradera, El Corte Inglés i l’Estrella. Seria bo que consensuessin
posicions i negociessin amb una sola veu amb l’Ajuntament i els
operadors privats. Un altre exemple: els tres districtes de Llefià i la
Salut, Sant Roc i Artigues han d’afrontar de la mateixa manera la
complexitat de la integració de l’allau migratori: si ho fan per
separat l’únic que aconseguiran és que la població i, per tant, segons
quins problemes, es vagin traspassant d’un barri a l’altre, en funció
de les pressions administratives.

És evident que posar-se d’acord
implica estar disposar a acceptar certes renúncies pel que fa a les
posicions pròpies a favor de la causa comuna. És necessari, per tant,
un canvi de mentalitat a les associacions, molt acostumades a l’egoisme
de defensar els propis interessos sense tenir gaire en compte els dels
altres. Anar plegats, a més, els donaria prou força per resistir les
ingerències polítiques. Quan més atomitzat està el cos associatiu més
fàcil és introduir-li el virus polític, aconseguir una majoria
en una assemblea i controlar l’associació de veïns, fins i tot amb
persones que no viuen en aquell barri. Mostres d’aquesta situació en
trobaríem un grapat al llarg de la història de l’associacionisme veïnal
badaloní.

Seria una molt bona notícia per a la ciutat que a
partir d’aquesta experiència sobre la mobilitat, les entitats que
representen els ciutadans que viuen al Centre i a Dalt la Vila
desenterressin la idea d’una fusió i actuessin com a motor de la
necessària renovació del moviment veïnal. La transformació de la xarxa
associativa comporta entitats més grans, més potents, amb més capacitat
per aglutinar recursos humans i materials, més predisposades a exercir
de complement de l’administració en tasques d’informació ciutadana i de
serveis socials i plenament introduïdes en el camp de les noves
tecnologies.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!