Aquest és l’article que avui he publicat a la secció La Galeria d’El Punt. Al text critico la política de participació ciutadana que acaba convertint el plenari municipal en un espai on és parla de problemes personals com els que una veïna té amb un contenidor d’escombraries. Defenso que hi ha qüestions que no han d’arribar als plens i que s’han de solucionar en estadis inferiors de l’administració.
Badalona és una ciutat de 219.000 habitants. La tercera de Catalunya per volum de població fa anys que es va prendre molt seriosament això de la «participació ciutadana». A principi dels noranta va aprovar un reglament que permet a qualsevol ciutadà, havent complert certes condicions, intervenir en el ple. Amb el pas del temps la cosa s’ha anat degradant, fins al punt que l’Ajuntament actual, governat per l’anòmala –en termes de tripartit– terna PSC-CiU-ERC, s’ha plantejat canviar el reglament orgànic municipal i ser més restrictiu en això de donar la veu al personal. I és que la degeneració ha arribat a l’esperpent viscut en el darrer ple, el de gener. Una veïna d’un dels 34 barris de la ciutat va expo sar davant els 27 regidors que hi ha tres contenidors d’escombraries que estan a prop de la finestra de casa seva i que fan una pudor que li empesta el domicili, fins al punt que a l’estiu no pot tenir la finestra oberta –que és més ecològic que tenir encès l’aire condicionat–. Tan noble sala, on es dirimeix el futur de la ciutat, va ser l’escenari d’una escatològica batalla dialèctica entre el PP, a l’oposició, i el regidor del PSC responsable de l’àrea en qüestió, que va demostrar la seva abnegació en testimoniar que havia anat al lloc dels fets a comprovar que els contenidors no es podien moure de lloc. Podria ser perfectament un gag de Polònia. Si un problema de contenidors ha d’arribar fins al ple perquè es resolgui, Badalona està arreglada. Mal arreglada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!