El bloc d'Andreu Mas

Llegeixo avui a El Punt que el comerç de Badalona estrena marca i lema, que tot sigui dit sona una mica nostrat: Com a casa, enlloc! La nova marca es distribuirà dolçament: quatre tones de caramels que es repartiran per Nadal. Suposo que la consciència municipal deu quedar neta amb aquesta acció, però el que realment necessita el petit comerç a Badalona són recursos, infrastructures i un canvi de mentalitat i no pas campanyes de màrqueting.

Casualitats de la vida, a la pàgina del davant d’aquesta notícia el diari publica una entrevista a Sàtur Narbón, president de la delegació de Badalona de la Cambra de Comerç. En una peça, Narbón parla de les necessitats del petit comerç i enumera un seguit d’actuacions plenes de bona voluntat i molt centrades en el camp de la diagnosi. El que passa, és que el malalt està en una fase avançada de deteriorament i ens pot acabar passant que quan li hagin diagnosticat la malaltia ja l’hàgim d’estar enterrant. Sobta que Narbón no reclami més reformes estructurals de la ciutat que ajudin al desenvolupament del comerç. Ni mesures fiscals en l’àmbit local ni millores en camps com la construcció d’aparcaments. Tampoc mossega massa als comerciants, els demana que s’entenguin amb les grans superfícies, però no planteja en cap moment que això significa adaptar els horaris a les necessitats de la població, cosa que els mercats no estan disposats a fer. Entre la falta d’esma que transpira la Cambra i els regals ensucrats municipals poca cosa s’arreglarà al comerç de Badalona, que necessita una reforma en profunditat. Els botiguers i els mercats hauran de canviar de mentalitat, però el consistori haurà de fer un esforç econòmic important per garantir que «comprar a casa» és còmode, útil i barat. La resta és la xocolata, en aquest cas el caramel, del lloro.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!