El bloc d'Andreu Mas
El clos de la Torre
Nova retallada pressupostària al
Consorci Badalona Sud, que és l’encarregat d’aplicar mesures de
reequilibri social, entre moltes altres coses, en una de les parts més
degradades de Badalona. Fins ara les administracions públiques que el
composen, i més significativament la Generalitat, no han aportat la
xifra que es van comprometre a invertir –l’Ajuntament va fer un
important esforç inversor el 2009– en un espai on la convivència es
degrada i on els problemes endèmics es barregen amb els provocats per
nouvinguts en situació irregular. Un espai on la pobresa és l’eix sobre
el que giren tots els problemes de confrontació social que episòdicament
fan sortir aquests barris a la premsa d’àmbit supramunicipal. Un lloc
on la desesperació sovinteja més que no pas l’esperança d’un demà
millor.
La Badalona real és aquesta. És una Badalona que està
lluny dels discursos ben intencionats i necessaris contra l’actitud de
xenofòbia i racisme que propicien diversos partits polítics. Les
fotografies poden ser molt boniques per a certs àlbums de records però
fan menys feina que els diners que s’haurien de destinar, peti qui peti,
a resoldre els problemes de la Badalona del sud.
Potser els
polítics no saben veure la urgència d’invertir en aquest àmbit, perquè
es tracta d’una inversió preventiva, sense resultats gaire evidents a
curt termini. No poden, però, girar-s’hi d’esquena, tot i que
implicar-s’hi no els serveixi per recollir vots, perquè els immigrants
que se’n poden beneficiar no tenen dret de vot en cap elecció.
S’equivoquen també els polítics que consideren que aquest és un problema
específic de Badalona; és metropolità i demana una solució consensuada,
per evitar que certes parts de població flotant vagin maldant de barri
en barri de la conurbació barcelonina sense que se’ls solucionin les
mancances o generant focus de conflicte si es tracta, en alguns casos,
de persones que n’ocasionen.
Asseguren els responsables polítics
del Consorci que “amb menys diners també es pot fer molta feina”. Ningú
els pot negar la bona voluntat i segurament no poden dir altra cosa,
però no és veritat que es pugui fer el mateix amb dos milions d’euros de
pressupost que amb 841.000 euros i si es pot fer el mateix és que els
diners no feien falta o es malgastaven. No crec que cap cèntim sigui
sobrer a El Congrés, Sant Roc, Artigues o El Remei.
Sort en tenim
de la molta i bona feina que fan les entitats privades i que porten a
terme de manera molt discreta. Són ells i no uns altres els que lluiten
diàriament i amb discreció per eradicar l’estigma d’aquests barris
perifèrics, que van créixer, sobretot, com a sobreeixidor dels problemes
històrics del barraquisme de Barcelona en temps de la dictadura.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tranquil, Andreu, que sembla que está a punt d’ arribar Florentino Pérez i ho arreglará tot. Abans veurás com alguns abandonen el vaixell abans que s’ enfonsi
Salut