El bloc d'Andreu Mas
El clos de la Torre
Els ciutadans de Sant Adrià de Besòs han votat a favor de salvar les tres xemeneies. Malgrat que la participació va ser molt baixa, un 9% de 28.000 ciutadans amb dret a vot en aquesta consulta, el resultat legitima l’acció de govern a partir d’ara. I s’ha de suposar que qui calla atorga i, per tant, hi ha una majoria silenciosa que ja li estava bé qualsevol resultat, inclòs aquest. Continua sent una llàstima que Badalona no s’hagi près aquest referèndum com una cosa seva, perquè es tracta de remodelar una zona estratègica també pel futur de Badalona. És una mala política resignar-se a fer d’observador.
Ens falta visió estratègica. El litoral de Sant Adrià és tan badaloní com adrianenc. La política que s’ha de fer en aquest espai ha d’anar de la mà de Badalona, no pas de la de Barcelona. I encara més, en combinació amb certes polítiques que es fan a Santa Coloma de Gramenet, com la recuperació del front fluvial del Besòs. L’Ajuntament que presideix Jesús María Canga s’està movent molt bé i dilluns signava un acord amb lel consistori de Sant Just que contribuirà a reforçar el projecte de la façana marítima i, de retruc, beneficia el parc de Collserola. Mentrestant, a Badalona continuem mirant-nos les coses des de la barrera. Els veïns de la Móra van demanar poder votar, se’ls va dir que ho podrien fer però la consulta no s’ha convocat i dubto que es convoqui. El cert és que no importa gaire, perquè el que diguin uns veïns de la ciutat no serveix de res si el consistori en ple no està disposat a liderar la reforma d’un sector estratègic del municipi -la façana marítima- i a buscar espais de complicitat amb els ajuntaments veïns. El pragmatisme està molt bé pel dia a dia, però no pot ser que no hi hagi un plantejament de fons, un plantejament estratègic que projecti la ciutat del futur més enllà del temps que uns partits governen i altres fan oposició. La ciutat, però, emmudeix; si seguim el silogisme adrianenc, deu ser que també ja els està bé. Mala sort.
Enllaços a articles i posts sobre el referèndum de les tres xemeneies:
– El racó de Ferran Bello. Li dedica un article titulat «Crónicas agridulces» on repassa l’actuació del govern de Badalona, entre altres coses.
– El bloc de Ferran Falcó. A l’article «Es queden on són», Falcó opina que hauria estat bé que els badalonins haguessin participat de la consulta popular i mostra els seus dubtes sobre la viabilitat econòmica de mantenir les xemeneies.
–Bétulo.es. Ha obert un fòrum per debatre sobre la continuïtat de les xemeneies de Fecsa.
–Àlbum de retalls. Oriol Lladó lloa la valentia de l’alcalde de Sant Adrià de convocar aquesta consulta popular.
–3 xemeneies de Sant Adrià de Besòs. Bloc dels defensors adrianencs del manteniment de les torres.
La imatge és de l’àlbum fotogràfic d’aquesta darrera web.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això ens ensenya la falta de comunicació que existeix entre governs veïns i del mateix partit.
Si ni tan sols la política de barris l’estan portant a terme correctament. No existeix comunicació entre departaments d’ambdós ajuntaments. Sigui quina sigui la culpa. Com pot existir un eslògan diferent de pla de barris per dos ajuntaments.
“Cosint fronteres”, en el cas de Sant Adrià, i el “Pla o Llei de Barris”, en el cas de Badalona. La comunicació d’una ciutat a l’altra no es distribueix, tot i estar a un carrer de distància, i tan sols per ser d’una ciutat diferent.
Anar a fer esport és més barat a Sant Adrià (37€) que a Badalona (42€) , tot i que hem de pagar un canon de 5€ per ser de Badalona que sinó pagarien 32€.
Les fronteres no es treuen si una ciutat comença les obres abans que un altra, o simplement les abandona. Una mostra és el carrer de la Festa Major d’Iquique.
Que Badalona no hagués participat en aquest referèndum és només una mostra més de la broma que ens han fet als barris fronteres i al conjunt de ciutadans amb el cosir fronteres i pla de barris.
Això s’ha de portar a un altre nivell: social i no polític perquè tingui solució.
Salut i bon dia