Vet aquí que hi ha dos veïns de noms idèntics però de famílies diferents que viuen una història en paral·lel, un a Badalona i l’altre a Barcelona. Els dos, que es diuen Xavi, poden ser alcaldes, només necessiten un acord de reciprocitat, la família d’un vota el seu propi candidat al seu poble i la família de l’altre fa el mateix al poble del costat. Què permet això? Que els dos Xavis siguin alcaldes en segona volta en ser la llista més votada, atès que la resta d’opositors no sumen majoria absoluta per prendre’ls l’alcaldia en primera volta. És una situació simètrica. Bé, hi ha una diferència: durant quatre anys en Xavi de Barcelona pot arribar a acords amb altres partits, perquè ningú diu que l’odia. En Xavi de Badalona només es pot aferrar a CiU i els nacionalistes no volen fer aquest paper.
Estan les dues situacions vinculades l’una amb l’altra? No necessàriament. Ferran Falcó diu que té les mans lliures per fer a Badalona el que pugui, creguem-nos-el. I la pregunta és: vostè en el seu cas què faria? Un pacte de tots contra Xavier García? Només cal comprovar el resultat a Vic del cordó sanitari contra Plataforma per Catalunya,.. Tornant a Badalona: socialistes, convergents i Iniciativa fan un plat de mala digestió. Just abans de les eleccions Iniciativa va dir que mai de la vida pactaria amb CiU. On són la coherència, el programa i tot aquell conjunt de tòpics electorals dels polítics? Es pot fer un govern només sobre la base que un altre no governi? De resultats de pactes com aquests en tenim de recents. El segon tripartit a Catalunya és el responsable de l’allau convergent i de la desfeta del PSC i la destrossa republicana (per cert, molt immerescuda a Badalona).
Els “indignats” demanen democràcia real i una part d’aquesta democràcia implica respectar la llista més votada. A Badalona, ha estat, i de molt, el PP. No hi ha res més lluny de les meves conviccions que el PP i el discurs d’en Xavi García a Badalona. Però analitzem què ha fet: ha dit allò que senten molts badalonins que viuen més enllà del rovell de l’ou de la Badalona vella, un públic que el PSC ha desatès, que era el seu votant de tota la vida i que ara li ha estat infidel en part (tot i que s’ha de reconèixer que ha millorat el resultat en vots absoluts) i amb el qual la resta de partits no han connectat.
Un excés de bonisme i un progressisme mal entès han volgut estigmatitzar García Albiol, però ell ha dit el que molta gent que viu en situacions on es barregen pobresa i immigració senten, pensen i diuen. És molt fàcil dir el contrari des del Círcol Catòlic, però es podria dir el mateix des de la plaça del Sol o des de la d’Antonio Machado? Que governi i veurem si pot complir la promesa de gratuïtat dels llibres de text, i d’expulsió dels incívics sense papers, i si pot gestionar la cohesió social, quan no té ni els diners ni la legislació a l’abast per fer-ho. O potser si Rajoy governa a Madrid Badalona serà Eldorado i gràcies a una pluja de milions els carrers els asfaltaran amb or. I de passada regenerarem qui ha estat la primera força política de la ciutat, que és molt necessària però que ha de fer cau i net i reinventar-se, procés que ha d’encapçalar el mateix Jordi Serra.
CiU i el seu capdavanter a Badalona Ferran Falcó ho te realment fotut, faci el que faci rebrà crítiques. Cal que mesuri de qui li poden venir aquestes crítiques. Cal també que mesuri que és el millor per l’ajuntament de la ciutat. No era una de les prioritats fer neteja ?
La pot fer en Falcó conjuntament amb en Serra, i recolzats (!) per en Sagués ? Sincerament no crec que ningú es cregui aquesta possibilitat, en Serra continuaria sent l’aranya en cap de la teranyina municipal.
Opino que el mal menor és canviar d’aranya i que la nova faci la seva pròpia teranyina, d’aquí quatre anys valorarem els canvis i comprovarem quants i quins mosquits s’ha menjat.
Per altra costat estic convençut que si en Ferran fa alcalde a en Serra, hi haurà bastants que quedaran decepcionats i d’aquí quatre anys poden engreixar els vots del minoritaris ( De la CUP en avall ) i que a més, Atenció !!! Poden sorgir plataformes o partits transversals de substrat veïnal.
Ferran, si la política fos un valor de borsa, invertiries en un conjunt d’empreses perdedores ? Oi que no ?
Ni ull ni all. El X.Garcia Albiol no te dret, de cap manera , perquè no ho mereix, d’esser alcalde de la ciutat de Badalona. Un candidat que ha fet de la mentida, sempre i constanment- a més l’han imputat per xenofòbia- artista del vot de la por, de la divisió per qüestions de llengua, del Pre-Feixisme. Les seves armes per aconseguir ser alcalde. No ho mereix
El que sigui, però Albiol, no!.
I els que creuen que ha de ser alcalde i d’aquí quatre anys tornarem amb més força , que s’ho treguin del cap. El Sr Albiol s’hi mantindra perqué el Populisme es la força de atrau la més gran ignorancia del poble.. Es que no sabeu com varen pujar els totalirismes dels anys trenta?.
I si això es el joc politic, m’en vaig ara mateix a la plaça Catalunya.
Albiol no mereix ser alcarlde de Badalona. Mai.
Qui pensi el contrari es que es molt jove o que no sap res d’història.
Hola Andréu, he leído tu bloc y como no podía ser de otra manera no estoy del todo de acuerdo, no es verdad que los socialistas hayamos abandonado al Publio coque “viuen més enllà del rovell de l’ou de la Badalona vella,” nada mas se tiene que ver lo que el alcalde y el gobierno saliente ha hecho en los últimos cuatro años. Precisamente en el bien de Badalona, es que se no se tendría que dejar de gobernar al Sr. García, las únicas cosas que ha dicho es precisamente para enfrentar a los pobres con los pobres, esta ciudad no se merece un alcalde que para tener el poder se dedica ha hablar mal de ella.
Albiol tiene el respaldo de quienes creen en los “valores” que -dice- representar y tiene tambien el que corresponde a la multitud de oídos que ha sabido (como nadie) gratificar, con lo que -precisamente- querían,de alguna forma, que “alguien” les dijera…Y se les ha dicho.
El resto de los partidos no supieron ver (o no quisieron ver) que -hoy en día- y en nombre de la ética y de las buenas formas, se pueden ganar amigos. Nó votantes…¿Que hago un canto a que en política “todo” debe valer…? Pués nó: Digo que ante una “embestida” de la magnitud que Albiol utilizó en campaña; no sería (y así fué) suficiente com aportar datos de lo hecho,en tono de suficiencia ética,por un lado y por el otro apelar a la falta de “moral y alma política” del candidato Albiol, por el otro…Y todo ello,sin exponer -para tranquilizar intranquilidades- qué es lo que en le futuro se pensaba hacer, en aquéllos puntos en los que Albiol fijó su “ataque a la Alcaldía” y que no hace falta repetir aquí…
Y es que -Sres.- (hoy) apelando a la moral, a la ética y a las buenas formas “SOLAMENTE” no se ganan unas elecciones…
Albiol -Sres.- lo queramos o nó, representa el cambio que el ciudadano quiere. Y lo representa a pesar de una ley electoral roma,miedosa y totalmente fuera de tiempo. Una ley que debería quedar por debajo de la expresión soberana del Pueblo y de lo que -en su ejercicio- quiere expresar…
Resumiendo: La oposición es tambien gobierno. Y si hace bien: Del bueno. A partir de élla se han construido y seguirán contruyéndose edificios muy sólidos…