El bloc d'Andreu Mas
El clos de la Torre
4 de gener de 2013
0 comentaris
?La política és l’ofici més noble i altruista del món?
Entrevista a Quim Brugué, catedràtic de Ciència Política i escriptor publicada ahir dijous a la contraportada d’El Punt Avui.
El seu perfil: Aquest barceloní (1962) resident a Girona és catedràtic de ciència política de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre el 2003 i el 2008 va fer el pas a la política ocupant la direcció general de Participació Ciutadana de la Generalitat. Ara defensa l’honestedat de la cosa pública al seu llibre ‘És la política, idiotes!’ (Edicions a Petició, 2012). Brugué manté que cal lluitar contra el descrèdit de la política.
El seu perfil: Aquest barceloní (1962) resident a Girona és catedràtic de ciència política de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre el 2003 i el 2008 va fer el pas a la política ocupant la direcció general de Participació Ciutadana de la Generalitat. Ara defensa l’honestedat de la cosa pública al seu llibre ‘És la política, idiotes!’ (Edicions a Petició, 2012). Brugué manté que cal lluitar contra el descrèdit de la política.
Els grecs deien que l’home és un animal polític.
I si li traiem polític queda en animal. Els grecs consideraven que sense política no podies arribar a ser un home complet.
Jordi Pujol manté que no hi ha ofici més noble que la política…
La política és servei a la col·lectivitat. Com tot, es pot fer bé o malament, però és l’ofici més noble i altruista del món.
Els polítics s’han allunyat dels ciutadans o és a l’inrevés?
Els polítics i els ciutadans han de mantenir una certa distància per no caure en el clientelisme. La política ha de construir una societat per a tots i això demana distància.
La política com a joc no absorbeix qui la practica?
La política té certa capacitat de seducció per a qui la practica. Necessitaríem que fos més oberta, que hi hagués més gent que hi entrés i que en sortís, però això és molt difícil d’aconseguir si es manté el descrèdit, si es veu com una feina que és un niu de lladres i de corruptes.
La solució són les llistes obertes?
Les llistes obertes fins i tot poden afavorir els avantatges dels que són més mediàtics o mésfreakies. La solució és cultural.
El que no té lògica és que algú es passi la vida vivint de la política.
Avui, o ets un professional de la política o ets un funcionari que té el retorn assegurat. Si no pots tornar a la vida activa i tens una hipoteca per pagar, et quedes a la política i en fas el teu ofici.
Va ser director general de Participació Ciutadana. No és contradictori que la participació ciutadana l’organitzi el govern?
Ho seria si només l’organitzés el govern. És bo que tinguem una societat que es mobilitzi i sigui participativa, però també és molt bo que la institució promogui la democratització de les polítiques públiques.
Molts reglaments municipals de participació ciutadana són operacions de maquillatge.
És cert. Durant molts anys la participació en aquest país ha estat excessivament folklòrica, feta amb molt poca consciència del que es tenia entre mans, i això ha fet molt de mal. La participació sovint s’ha fet servir com una fórmula per repartir caramels entre la població quan és una forma de prendre decisions difícils. A còpia de fer mala participació l’hem desacreditada.
Els indignats potser no ho volen saber però fan política.
Tothom fa política. M’agradaria que els indignats en fessin més.
Al seu llibre distingeix entre política i economia, però no hi ha res més polític que l’economia.
De la mateixa manera que tothom fa política, tot és susceptible de ser discutit en política. Hi ha, però, una racionalitat més estrictament econòmica i una altra de més política. En els últims anys el problema és que s’ha imposat la racionalitat econòmica. El que diuen els mercats és el que és real, mentre que el que diu l’assistent social ja no ho és.
El poder real no el tenen els polítics sinó les grans fortunes, els bancs… Això falseja la incidència de la política en la societat?
La política actual està desbordada i té molt menys poder del que els polítics es pensen, i això genera una caricatura: li demanem a la política coses que sabem que no ens pot donar i la política ens promet coses que sap que no ens pot donar, perquè el seu poder està confinat en el territori mentre que els poders econòmics es mouen en el món global. Això genera una asimetria que fa que la política tingui moltes limitacions. Si a més a més la desacreditem constantment, encara té menys capacitat. Necessitem dignificar la política per contrarestar algunes de les tendències del mercat. L’hem de dotar d’una certa fortalesa en un moment que és especialment dèbil. Si no la dignifiquem, si no ens la creiem, es converteix en un teatre on es representen certes voluntats però que té una capacitat d’incidència molt reduïda.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!