El bloc d'Andreu Mas

El clos de la Torre

17 de desembre de 2008
1 comentari

La línia de tall

Aquest és l’article que avui he publicat a la contraportada d’El Punt. L’article abona la proposta de l’alcalde de Badalona, Jordi Serra, de soterrar l’autopista C-31 al seu pas de Badalona, i recorda que la proposta no és nova.

 

El pas subterrani de l’autopista forma part del
catàleg d’anhels eterns de Badalona. De manera recurrent es planteja la
necessitat de fer subterrània la infraestructura per evitar que
continuï tallant Badalona en dues parts, de nord a sud. Durant el
mandat municipal en què el convergent Albert Ibáñez va ser regidor
d’Urbanisme (1995-1999) es va anunciar l’existència d’un estudi que
plantejava fer permeable la C-31 en diversos trams, fent-la
semisubterrània, però sense eliminar-la definitivament. Les dificultats
de finançar l’obra i les complicacions polítiques d’aquell convuls
mandat van deixar en un calaix la idea i en èpoques posteriors es va
optar pel que semblava l’única solució possible: maquillar els infectes
baixos de la via ràpida millorant-ne la il·luminació i introduint-hi
alguns elements ornamentals com ara el que hi ha en el pas de l’avinguda de Martí Pujol.

A principi d’aquest mandant municipal, Iniciativa, des de l’oposició,
va tornar a brandar la bandera de l’eliminació de la barrera i, fins i
tot, va impulsar un espai web pretesament ciutadà
(http://transformemautopista.blogspot.com) que ha recollit fins ara
centenars de signatures a favor d’una proposta de pas subterrani.
L’alcalde de Badalona, que sembla haver trobat gust a donar sorpreses
urbanístiques amb una certa assiduïtat, s’ha despenjat assegurant que
ha encarregat un estudi que planteja aconseguir «a mitjà termini» el
pas subterrani o la cobertura de l’autopista. A diferència del que va
fer amb l’anunci de la possible supressió del canal del port, ha deixat
les coses clares de bon principi: l’execució d’aquest projecte no es
pot fer si abans no s’acaben els laterals; s’han de trobar alternatives
al trànsit rodat –potser el més difícil de tot–; el finançament no pot
ser públic al cent per cent –i apunta molt encertadament a la figura
d’un consorci format per administracions públiques i empreses
privades–, i s’ha d’estudiar l’opció de jugar amb
l’aprofitament urbanístic que generaria una remodelació de tot aquest
entorn –que és, precisament, el que pot estimular l’in terès dels
privats–. Serra té clar, afirma, que aquest és un procés que s’ha de
fer «per fases» i que, en qualsevol cas, serà llarg. Finalment,
manifesta que abans de fer res «s’ha de tenir clar com es vol fer i com
es pagarà». El plantejament que fa l’alcalde és coherent i encertat.

Si
no es tracta de foc d’encenalls –ara no sembla que l’alcalde en tingui
necessitat–, aquest pot ser un dels projectes determinants del futur de
la ciutat. Fer subterrània o cobrir l’autopista, a banda d’aixecar
barreres mentals donaria un nou aire a la ciutat, i generaria nous
espais d’actuació urbanística molt importants a banda i banda de
l’autopista. L’alcalde necessita que darrere la seva proposta hi hagi
tota la ciutat, que tothom s’hi sumi. Necessita, doncs, consens polític
de totes les forces amb representació municipal i suport ciutadà.

Ens
podem carregar de raons per defensar que el pas subterrani és possible
i, abans que res, necessari, però hi ha sobretot dos arguments. Primer,
perquè la C-31 ha deixat de convertir-se en una via ràpida i això
justifica que se’n busqui una millor adequació al teixit urbà de
Badalona, tal com s’ha fet a l’entrada de Barcelona. En segon lloc,
perquè és la continuació natural de la Gran Via barcelonina i
adrianenca, de manera que els criteris que han justificat una costosa
actuació a la capital catalana són els mateixos que mouen els nostres
interessos. Són dos arguments amb prou base per defensar una implicació
de totes les institucions en el contínuum urbà de la Gran Barcelona.

  1. Pués verá Sr. Más: Nó coincido con Ud. en que el Alcalde Sr. Serra -ahora- no precise de los réditos que proporcionan un “bon foc d’encenalls”. En los momentos que vivimos los precisa él, su partido y -si me apura- los precisa hasta la própia dirección del PSOE (padre de todas las decisiones y acciones)…

    La plasmación de realidades -para Catalunya- desde que el PSOE y el PSC tienen la capacidad de colaborar, directamente; es más bién corta de resultados…Estatut,Cercanías e infraestructuras,Electricidad,Soluciones futuras sobre suministros acuíferos y ahora -por si se pone en duda; todo lo que clamorosa y lamentablemente estamos viendo y viviendo, en relación con la financiación…

    El Sr. Serra ocupa un cargo de importancia en la ejecutiva del PSC. Y el Sr. Serra,desde su responsabilidad, debe saber encontrar elementos ilusionantes  que levantando la moral a la población,redunden -a su vez- en réditos para su formación política. La de aquí y la de allí…Revitalizar el proyecto de la soterración,en el momento presente, queda destinado a conseguirlo…

    ¿Importa que los dos próximos años queden encaminados a reflejar las mayores penurias económicas que -quizas- se recuerden.?…¿Importa que las arcas públicas actuales queden -en proximidad- a la UVI financiera.?…¿Importa que la empresa y financiación pública,a pesar de cuanto se anuncia, no tenga la menor capacidad -tan siquiera- ni de sentarse a dialogar sobre futuros -en el medio plazo-en relación con dicho proyecto.?

    …Por lo visto -al Alcalde Serra- la situación actual y su unmediata proyección, no le importa. Dá igual…Ahora “toca” ilusionar y hacerlo dentro del “medio plazo”…Luego -si alguien queda vivo- yá veremos…

    Con todo reconocer que si de ilusionar se trata, el campo está abonado. El reconocimiento general de toda la población de la Ciudad -con seguridad y clamorosamente- lo ratificaría….¿Pero; es ésa,la intención.?

     

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!