El bloc d'Andreu Mas
El clos de la Torre
El Partit Popular de Catalunya acaba el seu congrés amb l’elecció d’Alícia Sánchez Camacho com a presidenta. La díscola Montserrat Nebrera va ser capaç de fer valer la seva veu, segurament més del que ella pensava, mentre Daniel Sirera i Alberto Fernández Díaz feien el paper de convidats de pedra. Del conjunt de la jugada orquestrada des de Madrid hi ha un altre damnificat, el badaloní Xavier García Albiol.
La jugada dels germans Fernández Díaz conjugada amb l’interès de la direcció madrilenya del PP ha fet que Sánchez Camacho, la diputada que va sortir més rebregada -políticament parlant- de les darreres eleccions al Parlament acabi ascendint a la cúpula del PP català, cosa que certifica, per si algú ho dubtava, que els conservadors catalans no són altra cosa que la filial de Génova [els socialistes, d’altra banda, són la franquícia de Ferraz a Catalunya]. Daniel Sirera va fer la feina bruta quan tocava i el premi ha estat deixar-lo sense comandament però mantenir-lo a l’executiva, en un lloc on no molesta gaire. Pitjor li han anat les coses als seus acòlits, entre ells, el president del grup municipal del PP a Badalona, Xavier García Albiol. Abans d’aquest congrés el dirigent badaloní havia anat guanyant pes a l’executiva catalana fins arribar a la vicesecretaria. A més, s’havia arribat a remorejar que podria ser el cap de llista per Barcelona a les darreres eleccions generals, paper que va perdre en favor de Dolors Nadal. Fins fa pocs dies ha estat el número tres del partit orgànicament i si tenim en compte el cas que li feien a Rafael Luna, podríem dir que era el número dos. Era, indiscutiblement, l’home de confiança de Sirera i també d’Acebes (com abans ho havia estat d’Alberto Fernández Díaz). En el seu ascens el va acompanyar Ramon Riera, també badaloní, designat secretari executiu d’organització. Ara tot s’ha esbaït com un castell de cartes. García Albiol ha salvat justet justet el mobiliari, prou per mantenir-se com a vocal en l’executiva i prou. Caldrà veure si la nova direcció decideix retirar-li altres càrrecs de caire supramunicipal que l’han ajudat a aconseguir la projeccció en l’àmbit català que ha tingut en els darrers anys o si el deixen sobreviure en aquest àmbit. En qualsevol cas, no cal ser futuròleg per preveure que el PP a Catalunya no té l’estabilitat garantida i, en aquest sentit, s’ha de constatar la intel·ligència de García Albiol que porta moltes setmanes callat. És hora de tornar als quarters d’hivern.
Us adjunto l’enllaç a un bon article de Jaume Oliveras publicat a El Punt sobre el que ell anomena Clan de Badalona.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…Pués al Sr. García Albiol -aún- no le han crecido todos los enamos…Le falta uno: La próxima regulación de la ley que permitirá votar a los inmigrantes,con tres años de residencia, en las próximas elecciones muncipales del 2011…
Al Sr. Albiol -caso de que decida o se le permita(muy importante,lo último) presentarse a dichas elecciones; deberá comenzar a preparar “un discurso corrector” apropiado…y convincente. Serán varios;los colectivos de inmigrantes que le recordarán…”en sus oraciones”.