El bloc d'Andreu Mas

El clos de la Torre

19 de setembre de 2012
1 comentari

?Espanya considera el pactisme una debilitat?

Entrevista a Albert Pont, vicepresident del Cercle Català de Negocis i autor del llibre “Delenda est Hispania”, publicada a El Punt Avui el 10 de setembre.

Albert Pont fa uns dies que va de bòlit, des que Viena Edicions ha publicat el seu primer llibre,Delenda est Hispania, una obra que explica amb tots els ets i uts com serà el procés que ens ha de conduir a recuperar la plena sobirania política. No es deixa res per dir, malgrat que
li han quedat unes 100 pàgines per incloure en un volum que es pot considerar un manual sobre com conduir el país a la llibertat.

Delenda est Hispania. Espanya ha de ser destruïda. Provocador.
Respon a la constant provocació de les elits que dominen l’Estat.
Per què cal destruir Espanya?
No hem de fer res per destruir Espanya; no és el que desitgem per als nostres veïns. És la mateixa oligarquia que domina l’Estat la que l’ha estat destruint amb les seves polítiques i actituds. Són les que han portat l’Estat a una fallida econòmica i a una intervenció europea.
Catalunya té realment la possibilitat d’esdevenir un estat propi?
Catalunya no té cap altra més opció. La crisi ha estat un revulsiu que ha incrementat el suport social al sobiranisme, però com a comunitat nacional no tenim cabuda dins l’ordre constitucional espanyol. Dins l’estructura de l’Estat, no ens hi volen només pel fet de ser catalans.
El poder català –polític i econòmic– vol la restitució de la sobirania?
Ells han de fer el seu propi procés, han de madurar, tenen les seves pròpies contradiccions internes, per això van endarrerits respecte de la societat catalana. Sense ells difícilment podrem assolir l’estat català. Des del CCN entenem que els prohoms de la societat catalana voldran ser presents en la presa de possessió del primer president de la república catalana, i això ja ens està bé, però també haurien de donar suport a la manifestació de la Diada, assistint-hi. El nou estat generarà unes oportunitats de negoci que s’hauran de repartir entre tots.
El president Mas ha donat a entendre, fa poc, que l’independentisme té alguna cosa d’infantil.
El que és infantil és pretendre negociar amb qui no vol negociar. No es pot tenir una actitud pactista amb aquells que consideren el pactisme i la bona fe com un signe de debilitat. Espanya considera que el pactisme és un signe de debilitat.
La restitució de la sobirania catalana implica trencar l’ordre constitucional i això afecta el paper de les forces armades. Ja s’ha vist.
L’article 8 de la Constitució estableix el manament que l’exèrcit és el garant de la unitat de l’Estat, però ja va dir Durão Barroso que la secessió de Catalunya no és un afer intern espanyol. És una qüestió que s’haurà de negociar internacionalment. Els tancs? No ens han de preocupar gaire. Espanya hauria d’estar preocupada, perquè la comunitat internacional no acceptaria un govern espanyol que no ha estat escollit a les urnes.
Com hem d’interpretar Durão Barroso?
Entre línies diu que la independència de Catalunya pot afectar molt negativament la viabilitat econòmica d’Espanya i la garantia que Espanya pot donar sobre el pagament del deute. La UE voldrà garantir que Catalunya assumirà part del deute de l’Estat espanyol per poder comprar la seva independència.
Si es dissol Espanya qui queda dins de la Unió Europea?
Fa mig any el PP va voler modificar els tractats constitutius de la UE per introduir una clàusula que permetés a la Unió expulsar un territori d’un estat membre que s’hagués separat. No se’n va sortir. No hi ha cap norma que permeti l’expulsió de Catalunya de la UE, però tampoc la d’Espanya.
Ens hauria de preocupar què passarà l’endemà de ser independents?
Ara mateix hem de donar suport a la societat civil, ja hi ha institucions i entitats que estem treballant perdonar respostes als possibles dubtes que poguessin sortir durant el procés i un cop proclamada la independència. La gent ha de ser conscient dels riscos de tot plegat, però.
Ens en sortirem?
Sens dubte. Hem d’estar units, tenir clar l’objectiu i fer costat als polítics malgrat que ens exasperin. Ells tenen la clau del procés.

 

  1. La realidad es que Catalunya ha elegido yá quién la liderará después de las elecciones del día 25 de noviembre…solamente queda por descifrar con qué mayoría contará -el President Mas- para ejercer dicho liderazgo…

    Y la fuerza popular que le respalde será o nó definitiva, en razón al poder de convicción que dimane de una campaña en la que las ambigüedades, no tengan el protagonismo al que,hasta ahora, CiU ha venido prefiriendo…

    Si la hora de la verdad -para Catalunya y los Catalanes- ha llegado. Que quién le abra las puertas y la reciba, a su llegada, lo haga desde la máxima claridad y honestidad trascendente -en línea de máximos- para con los fines.
    Y los “fines” han sobrepasado yá las posibilidades de un Estado que pudo ser, pero no es…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!