El bloc d'Andreu Mas

Aquest és l’article que avui he publicat a la contraportada d’El Punt. Tracta sobre el paper dels joves a la societat badalonina, ara que des de l’Ajuntament de Badalona s’anuncia una trobada que ha de permetre redactar el Pla Director de Joventut 2009-2011. Evidentment em mostro escèptic.
 

Una vegada vam ser joves. Bé, no és que ara no ho siguem –em penso– però sí que hem entrat en aquella franja que no té descomptes ni per ser imberbe ni per acumular massa anys. Quan formàvem part d’allò que la demografia estableix com a joves, a la dècada dels noranta, un grup de persones vam provar de fer coses per la ciutat en el camp de la cultura, com molts altres van fer abans que nosaltres i alguns han fet després. Recordo que el primer cop que vam parlar amb els veterans en això de muntar circs de tota mena els vaig veure molt cremats. No volien participar en res que tingués a veure amb l’Ajuntament i ens van vaticinar que, més tard o més d’hora, acabaríem com ells. La profecia es va acabar complint, tot i que vam aguantar bastant, una dècada, gràcies a certes complicitats que ens permetien contenir els sectors més revolucionaris de la nostra entitat. Al final, la nostra va ser una desaparició més per esgotament que per burn out. Vam caducar. Constato, lacònicament, que nosaltres vam profetitzar que la generació que venia darrere nostra, la de l’Ateneu del carrer de la Creu i més enllà la de l’Associació de Músics Professionals de Badalona, acabaria com nosaltres. Malauradament tampoc ens vam equivocar. Conclusió: tractar amb l’administració desgasta els joves. Així s’han perdut moltes energies, per bé que és cert, com diu un amic meu expert en la matèria, que els moviments juvenils tenen una vida d’un a tres anys.

Les coses han estat així en el camp de la cultura. On han anat una mica millor ha estat en l’àmbit del moviment sociocultural. S’ha fet una aposta decidida en l’àmbit de les entitats juvenils de lleure, sobretot en els barris de la perifèria badalonina, i ha donat bons resultats: hi ha hagut continuïtat i relleu generacional en quasi totes les entitats; per bé que no en totes. Les entitats juvenils vinculades a la política no han reeixit gaire a Badalona; van massa lligades a la voluntat de protagonisme del jove de torn. Potser el millor exemple de continuïtat és el relacionat amb l’esport perquè, de fet, l’esport reglat ja marca un procés per etapes que s’encarrega d’involucrar els joves en l’esport de base, per exemple, conforme pugen de categories. Hi ha un ascensor social i hi ha horitzons a canvi de sacrificis per la comunitat.

Durant aquests anys hi ha hagut molts regidors de Joventut, amb més o menys voluntat i experiència, però cap se n’ha sortit d’aconseguir que la corporació, com a conjunt, es fixi uns objectius en matèria de joventut i destini els recursos necessaris per fer-los complir. L’àrea de Joventut és una de les maries de l’administració pública, a Badalona i arreu. No s’ha articulat res, malgrat que Badalona és una de les ciutats més joves d’Europa. Ara es parla de configurar un pla director de joventut de Badalona 2009-2011. Sóc dels escèptics. No m’agrada el nom –si hi ha algú que no es pot dirigir són els joves– ni el que es proclama com a objectiu: «la participació del jovent en aquells temes que els afecten i realitzar un recull de propostes, informacions i punts de vista […]». L’Ajuntament es torna a equivocar. El seu paper no ha de ser de conductor. La seva feina és detectar els motors que hi ha amagats a la societat civil –persones– i posar-hi l’espurna perquè s’activin sols; un cop en marxa, aleshores se’ls ha de proporcionar benzina perquè funcionin fins que puguin volar en solitari. Em temo que les jornades convocades per aquest dissabte per configurar aquest pla no seran res més que un conjunt de boniques declaracions d’intencions i de retòrica buida de realitat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!