El bloc d'Andreu Mas

Ja us vaig avançar que aniria recuperant coses que he deixat a l’aiguera aquests dies. Aquesta és la contraportada que vaig publicar a El Punt el dimecres dia 23 del mes passat. És una reflexió sobre l’aïllament al qual està sotmès el port i en faig un paral·lelisme amb la situació que va viure el BCIN fins que es va desenvolupar el polígon de les Guixeres.

A vegades el subconscient ens juga males passades i ens fa dir allò
que realment pensem però que no confessem públicament. Fa pocs dies, el
regidor de Cultura badaloní explicava que aquest any que la cavalcada
de Reis és retransmesa per TV3, els Reis arribaran en helicòpter a
l’Illa Fradera, i no ho faran, com era tradicional, per mar i, per
tant, com s’havia establert els darrers anys gràcies a la doctrina de
la nova centralitat urbana, el seu punt d’arribada no seria el port.
Podia haver dit que és un lloc on hi fa molt de fred a segons quines
hores, però va dir allò que pensa: que és un lloc aïllat. Malament rai,
si la principal obra de remodelació de la ciutat dels últims anys és
vista com un lloc inhòspit. Malauradament és la veritat, i prou que ho
saben els restauradors de la zona. La ciutat no s’ha fet seu el port,
que és víctima de l’efecte BCIN. Ara potser no ho recordem, però abans
que Sacresa construís el parc industrial de les Guixeres, el BCIN era
un bolet aïllat en un turó. Els accessos estaven mal senyalitzats i
fins i tot algun conseller que hi anava de visita va passar de llarg.

El
port és víctima d’una certa desídia política. Una obra reivindicada al
llarg dels segles va créixer sense entusiasme polític. Això explica,
també, com es va gestionar la societat constructora Marina Badalona SA,
participada pel Consell Comarcal, el mateix Ajuntament i per la
societat municipal Engestur, que s’integra a Marina com a compte
participat en un dels processos d’ampliació de capital. Sovint s’ha
criticat que la gestió de la societat va ser personalista i això s’ha
aprofitat per carregar fort els neulers contra el que fins que ha
esclatat el cas Pretòria era el conseller delegat. Sense entrar
en detalls ni en consideracions sobre el procés encetat pel jutge
Garzón –que ha deixat en llibertat sense càrrecs l’exconseller delegat
tot i que el manté imputat– només apuntar que va ser precisament
l’aïllament polític el que va fer la gestió de la societat
responsabilitat gairebé exclusiva d’un sol home. L’Ajuntament de
Badalona es va desentendre de la gestió de la societat. L’únic interès
municipal semblava que era que l’obra no costés ni un euro a les
migrades arques municipals. Si a algú no li agradava la gestió de la
societat podia fer servir els seus vots per reprovar-la en els consells
d’administració. Revisades totes les actes de les reunions, excepte
alguna picabaralla dialèctica en les darreres –on la situació havia
arribat a un cert punt d’insostenibilitat–, la gestió del conseller va
ser aprovada per un ampli consens, amb comptades excepcions en forma
d’abstencions. O les coses s’estaven fent bé o a ningú li importava el
que es feia.

Ara s’enceta una nova etapa, en què es recolliran
els fruits d’algunes de les gestions fetes en aquesta darrera època. Ja
hi ha molta obra iniciada, fins i tot malgrat la indefinició política
respecte del canal. El fet que Engestur i Marina Badalona comparteixin
gerència és un senyal que l’alcalde Serra vol implicar-se, ara sí, en
el projecte, posant-lo en mans dels seus homes de confiança, tot i que
hom pot arribar-se a preguntar si no hauria estat millor que hi hagués
dos gerents diferents; tenint en compte el volum d’obra que encara ha
d’administrar la societat gestora del port. També caldrà comprovar
quina solució s’acaba trobant als contenciosos que separaven la
societat mercantil –obligada a aconseguir certs resultats– de
l’administració municipal, com és el cas d’una disputa pendent sobre un
pagament de l’impost de béns immobles. Les desavinences personals i de
famílies polítiques també havien enverinat molt certes situacions. Tant
de bo al final tot el remenament serveixi perquè els polítics locals es
creguin, de debò, el projecte del port (inclòs el canal, és clar…).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!