El bloc d'Andreu Mas

El clos de la Torre

20 de novembre de 2008
0 comentaris

El joc de les pancartes

Aquest és el comentari que he fet aquesta setmana al programa dels matins de Carles Tornero a Ràdio Ciutat de Badalona. He dedicat el meu bloc parlat al joc que es porten l’associació de veïns de Pep Ventura-Illa Fradera amb l’Ajuntament de Badalona pel tema d’unes pancartes que apareixen i desapareixen. Tot plegat és força ridícul.

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4



A
vegades penso que aquesta ciutat no hi ha qui l’arregli. La darrera infantil
picabaralla que es viu al carrer la protagonitzen els veïns de l’associació Pep
Ventura-Illa Fradera i les autoritats municipals. Els primers es dediquen a
penjar pancartes reclamant un local on poder reunir-se i els segons,
presumptament, ordenen la brigada municipal que les retiri (suposo perquè no
estan d’acord ni amb el mobiliari urbà ni amb el paisatge). Porten així
setmanes i setmanes. Els veïns han posat denúncies que no porten enlloc als
Mossos d’Esquadra i ara diuen que saben qui fa treure les pancartes, però es
neguen a dir-ne el nom per no perjudicar-lo. Diuen que actua per compte d’un
alt càrrec públic. Tot plegat és realment ridícul. La gènesi del problema està
en com s’han fet les coses a Badalona des de fa dècades. Durant molts anys,
qualsevol podia muntar un xiringuito i aconseguir subvencions i un local. Tot
era qüestió de tenir amistats, influències o carnets, a canvi de pagar els
favors, posteriorment, en forma de votació en assemblees o de formar part
d’alguna manifestació quan convingués. Les escissions de les escissions
d’associacions que més o menys funcionaven reclamaven la seva parcel·la. I els
hi donaven. Cal replantejar les regles del joc i fer endreça en aquest caòtic
món veïnal tan polititzat. Si aquests veïns volen un local que els donin una
sala en un equipament públic, com a qualsevol altre, si ho demanen en temps i forma
correcta. I pel que fa a les pancartes que s’apliquin les ordenances o, com
s’ha fet sempre, que se’ls deixi estar i que les pengin, que per això vivim en
una democràcia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!