El bloc d'Andreu Mas

Aquests dies, llegint el llibre Fago, de Carles Porta, he reflexionat sobre el paper que els periodistes i els mitjans tenim i tenen sobre la vida de la gent. S’ha convertit en un costum que periodistes i mitjans facin judicis de valor respecte als subjectes informatius, prescindint d’una certa imparcialitat informativa. Si bé és cert que l’objectivitat no existeix, perquè tothom és presoner de com veu el món, no ho és menys que molts cops els professionals de la informació fem i fan de jutges quan no és el nostre paper. Aquesta mala praxi es coneix com la pena del telediario, i a qui li toca li destrossa la vida. De res serveixen resolucions judicials exculpatòries posteriors; un cop ajusticiat pels mitjans, res tornarà a ser igual. La presumpció d’innocència és, per sistema, presumpció de culpabilitat.

Mentre estic llegint el llibre i l’acurada i cruel descripció que fa Porta del tractament informatiu del cas Mainar, es fa públic que el jutge arxiva la imputació a Juan Felipe Ruiz, exconseller delegat de Marina de Badalona –la societat que gestiona el port– per la seva presumpta implicació en el cas Pretòria. El jutge l’ha exonerat de tota possible culpabilitat –recordem que imputar no vol dir condemnar– respecte a la venda irregular d’un solar en terrenys del port. L’arxiu del cas no ha merescut el mateix tractament informatiu que la seva imputació. La decisió judicial favorable a l’exconseller delegat de Marina tot just ha ocupat algunes ratlles en informacions més globals del cas o com a màxim ha merescut un breu. Ningú li ha preguntat res.

Se’m planteja una pregunta: una societat justa no hauria de restituir l’honorabilitat de les persones a qui es declara lliures de culpa tornant-los els càrrecs que van deixar pel procés judicial? Això sembla impensable; i més que semblar-ho, ho és.

Tanmateix, el jou de la condemna periodística deixarà per sempre més una ombra de dubte sobre Juan Felipe Ruiz, malgrat l’arxiu. L’exconseller delegat de Marina era una persona incòmoda pel seu tarannà. Si bé és cert que a voltes el caràcter el feia perdre, no ho és menys que la seva feina va ser decisiva per aconseguir que avui Badalona tingui un port. I la justícia diu, com sempre ell ha dit, que és un home honrat.