El bloc d'Andreu Mas
El clos de la Torre
Primer semblava un gag de Polònia. Després el primer episodi d’una nova sèrie surrealista de "Tripartit II". Més tard era una jugada mestre de Montilla per fer tastar als ecosocialistes que no tot són flors i violes quan es governa. Aquest matí comentàvem amb un dirigent socialista que no hem d’excloure que Iniciativa hagi volgut tenir la conselleria d’Interior per trencar la imatge de partit tou i ampliar el seu sostre polític.
Aquestes eleccions al Parlament han demostrat que el pastís de vots és limitat. Les majories absolutes no tornaran, perquè CiU ja no és el partit hegemònic que xuclava forces d’ERC i certs sectors del PSC per l’esquerra i d’una porció del PP per la dreta. Els socialistes no podran obtenir resultats gaire millors que els de 1999, perquè Esquerra i Iniciativa han fidelitzat uns votants que difícilment tornaran allà on havien estat quan les dues forces eren quasi residuals a Catalunya. A més, el PSC pateix una sagnia de vots espanyolistes que primer anaven al PP i que ara han passat al Partit de la Ciutadania (que ha aparegut per quedar-se) per la incapacitat que tenen de mobilitzar el seu propi electorat. El PP ha tocat sostre. L’abstenció fa la resta. Estant així les coses, els actors en joc sobre l’escaquer han de fer el que poden per pispar la cartera al veí i crèixer sempre en detriment dels amics més que no pas dels adversaris. A CiU estan convençuts, com em comentava un amic convergent fa pocs dies, que Esquerra espera pacientment que Unió dinamiti la coalició per recollir les sobres sobiranistes i convertir-se en el partit que pot disputar l’hegemonia del patrimoni catalanista d’esquerres al PSC. Segons aquesta teoria, Unió engruixiria el PP i li donaria el barnís catalanista que necessita per fer-se gran. Això, finalment, reduiria el joc polític a una dinàmica tripartit (front d’esquerres) versus dreta conservadora, tot plegat banyat amb un tint catalanista propi del país.
No estic convençut que els d’Unió siguin tan suicïdes, però tot és possible en política. Si més no, hi ha un intent de certs partits de reforçar-se com ho prova que Pasqual Maragall ressuscités fa pocs dies la necessitat d’una fusió dels socialistes amb Iniciativa. Una idea que es fonamenta en l’ambició històrica del PSC de recollir les despulles del PSUC, cosa que Maragall va fer en part durant l’etapa que Ciutadans pel Canvi semblava que podria fer alguna cosa de bo en aquesta vida i es van bastir altres plataformes maragallianes com Fem Via. Finiquitat Maragall i desapareguts els principals històrics que podrien fer possible aquell acord, ni socialistes ni Iniciativa estan per la labor. Més aviat tots dos busquen que el seu espai no es mogui gaire i evitar més transvassament de vots del gran al petit.
Hi ha qui ha interpretat que el fet que Saura tingui a les mans la conselleria d’Interior és una jugada mestre de Montilla per reduir la imatge de colla simpàtica que s’ha anat guanyant la gent d’Iniciativa. Potser sí, però també podria ser que Iniciativa hagi volgut la conselleria. El creixement d’Iniciativa ha vingut en aquestes últimes eleccions perquè de tots els partits del tripartit ha semblat el més centrat i seriós. És a dir, que ha abandonat en part aquella imatge del "pau i amor" per una de "som gent assenyada de bon rotllo". Tots en fem conya que els ecosocialistes tinguin les competències repressives, però Interior és alguna cosa més que això. Si Saura fa bé el seu paper (només cal que mantingui la dinàmica iniciada pels seus predecessors), no hi ha gaires problemes inesperats de seguretat i es continuen les millores de prevenció i actuació a l’estiu pel que fa als incendis, Iniciativa haurà aconseguit augmentar el seu perfil esquerranós però centrat, idealista però pragmàtic, i això li premetrà trencar el sostre electoral al qual ha arribat en aquestes eleccions, a partir de sumar els nous votants que abans anaven a Esquerra, una part de l’electorat d’ERC i fins i tot de CiU i, sobretot, part del PSC. L’època del flower power s’ha acabat, ara és l’hora del poder de debó.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Trobo que tens molta raó en el teu anàlisi sobre Saura. Ara, una cosa és el que vulgui somniar ICV i una altra el que pot ser la realitat, el problema que li veig és que els eco-socialistes no controlen cap mitja de comunicació generalista, i avui en dia els escàndols polítics es creen i s’amplien en una redacció.(Exemple: Compara les línies gastades per una corona d’espines amb el poc que s’ha escrit de milers de morts als caiucos).