El bloc d'Andreu Mas

L’1 de gener el circuit català de Televisió Espanyola tanca portes, segons anuncia Vilaweb. Si no es produeix una reacció ferma del Govern català, baixarà la persiana la primera emissora de televisió on vam poder sentir parlar català i el nostre espai de comunicació quedarà més mermat encara de referents culturals i lingüístics. RTVE addueix problemes econòmics… Amb les retallades sempre perdem els mateixos: Catalunya.

Aquesta era la crònica d’una mort anunciada, d’una agonia lenta que no s’ha produït abans, sobretot, per la voluntat i l’enèrgica oposició dels treballadors del centre de Sant Cugat, que mantenen activa una pàgina web que ja recollit prop de 65.000 signatures contra el tancament. Ara, però, ja no és qüestió de dues o dues mil firmes més. És una qüestió política i de país. I també una qüestió simbòlica i de supervivència d’una idea i un model de país. Hi ha qui diu que amb TV3 i els seus canals ja en fem prou, que no cal dramatitzar. Són, però, ben poca cosa respecte l’allau de canals en castellà que vomita la Televisió Digital Terrestre, que ha acabat de desequilibrar la balança audiovisual del país cap a la producció en llengua castellana (per no parlar de l’enganyifa d’alguns grups com Godó, que van bloquejar l’accés d’altres operadors a la TDT i que ara es limiten a emetre el mateix programa una i altra vegada, això sí, en català!). No es tracta, però, només del continent, sinó també del contingut. Al darrera d’un programa fet des de Catalunya en català o fins i tot des de Catalunya en castellà hi ha una determinada manera de veure el món i tractar la realitat que no és pas la mateixa que hi ha en una productora de continguts de Madrid, Andalusia o el País Basc. No podem renunciar a expressar la nostra cosmovisió, a trobar referents diferents dels que matxuquen les graelles espanyoles, a fer-ho en la nostra llengua!

A la web dels treballadors del circuit català de TVE ens fan una pregunta clara: Recordés a quina televisió vas sentir parlar català per primera vegada? Jo sí: al circuit català de TVE. Em vaig criar amb els personatges de Terra d’Escudella (un programa on la imaginació suplantava les mancances de decorat i vestuari) on m’explicaven llegendes del meu país en forma de conte o mites d’altres països com el de Sigfrid; vaig passar algunes tardes sentint de fons les veus d’en Majó, en Montllor i companyia als primers serials televisius catalans, vistos en una televisió en blanc i negre abans que ens compréssim una Radiola. Culebrots inspirats per les plomes de Guimerà i Russinyol, pels clàssics de la literatura catalana. No és nostàlgia, és país.

Ara, la Generalitat pot mirar cap a un altre cantó o pot actuar com ha fet en altres ocasions i salvar la televisió santcugatenca. Es pot discutir molt sobre què es va fer i com es va fer per salvar l’Avui, per exemple, però ningú pot negar que estem millor amb un diari més en català al quiosc que amb un diari menys. La construcció de l’espai de comunicació catalana també és el circuit català de TVE on ara per ara s’emeten alguns programes força dignes i on s’han cuinat algunes de les grans idees que després han passat a altres canals i on s’han format alguns dels millors professionals del país. Si ara fem com si res, la pròxima en caure serà Ràdio 4. I anem fent país…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!