El bloc d'Andreu Mas

El clos de la Torre

9 de juny de 2010
0 comentaris

Canviar el model productiu

Aquest és l’article que avui he publicat a la contraportada d’El Punt del Barcelonès Nord. Arran de l’aparició de l’informe anual de l’Observatori del Mercat de Treball i de Desenvolupament Local del
Barcelonès Nord, reflexiono sobre la necessitat que Badalona canviï el model productiu per captar empreses de valor afegit i així poder superar la crisi, sobretot tenint en compte que el model industrial vinculat a Badalona està obsolet i, en molts casos, ja ha desaparegut.

La crisi econòmica global està forçant un replantejament de les
fórmules productives vigents fins fa pocs anys. Res no tornarà a ser
igual després de l’esclat de la bombolla immobiliària, que ha arrossegat
en la seva caiguda milers de llocs de treball i sectors que havien
crescut en paral·lel al boom de la indústria del totxo, com els
serveis financers. D’aquella proliferació d’oficines de préstecs que
oferien miraculosos refinançaments ja no en queda pràcticament res, com
també han passat a millor vida els centenars d’oficines immobiliàries
que de la nit al dia van florir arreu de Catalunya, fruit de
l’especulació i dels guanys fàcils. Tota aquella capacitat econòmica no
es va reinvertir en altres sectors productius i ara ens trobem que els
diners han volat i que la crisi ha esdevingut sistèmica, fins al punt
d’afectar les nostres vides futures –en el camp de les pensions, per
exemple– d’una manera difícil de predir encara avui.

Les
estadístiques ho certifiquen. Al Barcelonès Nord, i segons dades de
l’Observatori del Mercat de Treball i de Desenvolupament Local del
Barcelonès Nord, s’han destruït mil empreses en el conjunt de municipis
d’aquest àmbit territorial entre els anys 2008 i 2009. Conseqüentment
s’ha produït un creixement generalitzat de l’índex d’atur, que tant
afecta assalariats com treballadors autònoms. Aquest procés s’ha produït
mentre no para de créixer la població –en aquest període ha crescut un
2– per efecte de la immigració extracomunitària, bàsicament asiàtica.
Badalona i el Barcelonès Nord s’empobreixen i reben una població a la
qual no poden donar sortida laboral. Un mal assumpte, molt perjudicial
per a la cohesió social. L’informe de l’Observatori certifica que la
destrucció d’empreses es concentra en el sector de la construcció i en
les activitats manufactureres, mentre que també es produeix una
important reducció de l’activitat comercial, com és fàcilment
comprovable fent un volt per les principals artèries comercials de
Badalona i de les altres poblacions.

Les dades permeten concloure,
sense por d’equivocar-se, que el model econòmic que va regir Badalona
durant els primers anys d’aquest segle està obsolet i que no ha servit
per substituir el teixit perdut durant la gran crisi que va assolar
Badalona durant els noranta i que va comportar el tancament d’empreses
insígnia com Jumberca, Motoplat o Tagra, per només citar-ne algunes. Ens
trobem, doncs, davant d’una perillosa situació de deteriorament
industrial que, de cap manera, no pot ser substituïda per l’empenta
econòmica del sector serveis, que també està en franca recessió per la
davallada del consum.

Cal, doncs, un canvi de paradigma: una
aposta decidida per l’activitat productiva que genera valor afegit, i
que és el que té a veure amb la innovació, la recerca i el
desenvolupament. Badalona hauria de fer un procés per reconvertir algun
dels seus polígons industrials en parcs tecnològics, que puguin acollir a
preus raonables –mitjançant incentius fiscals, per exemple– empreses de
noves tecnologies. Ja hi ha algunes bases que permeten treballar en
aquesta línia: a l’entorn de l’empenta sanitària que capitaneja
l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol es pot crear un pol
d’atracció d’empreses vinculades a l’experimentació i a la recerca
biomèdica. Badalona continua disposant d’una situació geoestratègica
privilegiada en el context metropolità que hauria de fer valer per
aconseguir atraure inversions.

Aquest procés no serà possible,
però, si no hi ha una conjura de l’administració pública i dels agents
socials de la ciutat (patronal i sindicats) per emprendre junts aquest
camí sense apriorismes i amb prou valor per qüestionar-ho tot, inclòs el
paper de Reactivació Badalona i l’IMPO.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!