El bloc d'Andreu Mas

El clos de la Torre

23 de juny de 2010
1 comentari

Badalona no decideix

Badalona és incapaç d’articular un moviment civil que convoqui una consulta per a la independència de Catalunya. La ciutat s’ho haurà de fer mirar si no pot mobilitzar una mínima estructura per convocar la consulta. Aquest és el contingut de l’article que avui he publicat a la contraportada d’El Punt i que reprodueixo en aquest post.

Ja és ben trist que municipis com Cornellà o Sant Feliu de Llobregat,
amb menys nuclis d’arrel catalanista que Badalona, hagin pogut
organitzar un referèndum sobre la independència de Catalunya i que la
tercera ciutat del país en nombre d’habitants no hagi tingut, de moment,
la capacitat per sumar prou massa crítica per convocar-lo. No deixa de
ser paradoxal que la ciutat on ha nascut Uriel Bertran, una de les cares
visibles de la consulta sobiranista a Catalunya, no hagi pogut reunir
prou múscul cívic per engegar motors. Políticament no diu gaire en favor
de Bertran ni d’ERC que els republicans no hagin pogut ajudar a conrear
una base per tirar endavant el referèndum. Ara bé, no és pas
responsabilitat d’Esquerra, només, que no es convoqui una consulta a
Badalona. El problema és, un cop més, de consciència social i de grup. A
Badalona hi ha prou persones amb un fort sentit de país per impulsar la
consulta, però per alguna raó o no es mouen o no s’han posat d’acord.

El
blocaire i opinador badaloní Jaume Lleal es queixava amargament al seu
bloc (www.lleal.cat)
aquest cap de setmana que les persones com ell disposades a
mobilitzar-se no sabien res de les activitats de la plataforma Badalona
Decideix, que es va crear a finals de l’any passat i de la qual n’és
portaveu Jaume Sellarès. El mateix em deia fa algunes setmanes
l’exalcalde Joan Blanch, que es mostrava disposat a participar de manera
activa en la convocatòria. L’únic vestigi de les activitats de Badalona
Decideix és unapàgina a la xarxa social Facebook
on les darreres entrades tenen a veure amb una crida per salvar
l’Agrupació Mútua i una altra convidant a apuntar-se a una pàgina web
sobre esoterisme. Ja se sabia que la independència de Catalunya tenia un
punt d’esotèric, però no fins al punt d’haver-se de sumar a un grup
organitzat sobre fenòmens paranormals… Badalona Decideix té en aquests
moments 756 persones que li fan costat a la xarxa. Se suposa que podia
ser un nucli a partir del qual poder articular una proposta, però no ha
estat així.

Potser, com diu Artur Mas referint-se a Catalunya, és
que Badalona no està madura. El mateix Sellarès deia al febrer que havia
entrat en contacte amb diverses persones i que moltes li havien
desaconsellat de portar endavant la iniciativa, perquè a Badalona el més
possible és que la independència sortís malparada. Aquestes opinions
cal considerar-les, però no poden ser un fre a la convocatòria d’una
jornada que, abans que res, és un exercici de democràcia participativa.
No cal aconseguir una participació del 30% com manifestava ambicionar
Sellarès en una entrevista a El Tot –un objectiu d’altra
banda que s’acosta a l’impossible–, però segur que es pot arribar, com a
mínim, a una participació del 10%.

És cert que la convocatòria
d’un referèndum a Badalona és una feina altament complexa, que reclama
una gran mobilització (Sellarès calculava que es necessiten 2.000
voluntaris) i recursos econòmics que no són fàcils d’aconseguir (el
portaveu de Badalona Decideix estimava que calien uns 40.000 euros). Ara
bé, si altres ciutats han tingut els recursos humans, materials i
econòmics que necessitaven, Badalona també els ha de poder assolir.
L’elevat volum de població de la ciutat tant pot ser una dificultat com
un avantatge, tot depèn com se n’utilitzin les potencialitats.

Badalona
no pot ser, de nou, una anomalia en el mapa català, que visqui
d’esquenes a una realitat que potser avui encara no es manifesta
majoritària però que va fent el seu camí amb fermesa. Si la ciutat no és
capaç de mobilitzar un cert nucli catalanista i sobiranista per
promoure l’exercici d’un dret democràtic ens ho haurem de fer mirar. I a
fons.

  1. No passa res, Andreu. No hi perdis el son. Potser ara és millor encaminar els esforços a recollir signatures per a la IP. Serà menys complex i no estareu tan cansats com la gent dels municipis on s’ha fet la consulta. I si més endavant cal fer més consultes (que en tinc els meus dubtes, per sort), ja ens ho tornarem a plantejar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!