El bloc d'Andreu Mas
El clos de la Torre
Es veu que Albert Rivera, el president i candidat al Parlament pel Partit de la Ciutadania, no s’havia despullat del tot a la campanya. Per això, El Periódico porta un parell de dies deixant-lo en pilota picada recordant que ha estat vinculat al Partit Popular. Mónica Terribas ahir li va destapar les vergonyes quan l’antinacionalista va reconèixer que havia votat Convergència. Tot plegat quin interès té? Cap ni un. Soroll mediàtic que ha deixat Montilla tranquil per uns dies i que augmentarà les simpaties per Ciutadans.
Quin serial! Ara resulta que l’inmaculat candidat, i ja diputat, Rivera no és tan progressista com deia. Va estar vinculat al PP durant els quatre anys més durs del govern d’Aznar. Ell s’explica. El seu ve a ser el cas d’un catòlic no-practicant: batejat i casat per l’Església però que no va a missa. No ha combregat amb el PP ni n’ha estat militant, només simpatitzant, diu; mentre El Periódico es dedica a esbombar el contrari i ahir a La nit al dia, l’inclita Terribas, li recordava que quan va signar el paper d’afiliació no existia la figura de simpatitzant. Rivera ho duia tot ben estudiat i es va defensar repetint una i altra vegada els mateixos arguments, que està afiliat a la UGT (pobre UGT!) i que només va estar al Partit Popular per "tenir informació del partit". Un reconeixement d’espionatge de tipus industrial? El millor va ser que després de fer una carregada contra el nacionalisme va recordar que en diverses ocasions havia manifestat que havia vot PSC, PP i… Convergència!!! Això sí que és una heretgia, haver votat el Papus de Ciutadans! Arriba a confessar que té amics d’ERC (cosa mai descartable) i els seus el passen per les armes.
El Periódico avui, fins i tot, li dedica una editorial, on el qualifiquen de mentider i de ser l’instrument d’una estratègia destinada a erosionar el PSC. Soroll, soroll, soroll; que li ha anat molt bé a Montilla. Tots distrets amb el nu de Rivera; així no hi ha hagut filtracions sobre la composició del nou govern o sobre les futures polítiques del nou tripartit. Quines casualitats té la vida i quines connexions hi ha entre els interessos de socialistes i conservadors. A tots dos els va molt bé desemmascarar Rivera. Uns per demostrar que no és tan progressista com deia i els altres per poder-lo presentar com l’ovella descarriada. Llàstima que ningú recordi la posició política històrica dels intel·lectuals promotors de Ciutadans…
Tot plegat té un interès molt relatiu. Dubto que cap votant de Ciutadans trobi important el passat polític de Rivera i en tot cas si algú ho considera així, aquesta notícia només serveix per augmentar el descrèdit de la política (que encertat el President Pujol quan recordava que «Aristòtil deia que "la política és l’ofici més noble que pot fer un home", llàstima que la facin persones…»). Ara, que aquestes coses també tenen el seu efecte boomerang i mentre Ciutadans soni als mitjans i tingui més minuts a televisions i ràdios dels que li correspondrien per la seva representativitat parlamentària, ells seran els únics que sortiran guanyant. Temps al temps.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El Periódico difon aquesta informació sobre l’espanyol ribera perquè ha erosionat vots al PSOE. És un fulletó de partit, que li cou els vots que ha perdut el partit a les eleccions regionals. Quan el PSOE va fer fora Maragall, va dedicar quatre dies a fer portades dient que Maragall plegava per l’actuació d’ERC. Fa quatre anys va fer muntar ERC com l’escuma per tal de carregar-se CiU. Ara els ha defenestrat, perquè Zapatero no volia el pacte amb els republicans. És un diari manipulador, al mateix nivell que els conservadors espanyols. Parlem molt de El Mundo i la Cope, quan realment El País i el PSOEDICO fan el mateix. El director d’aquest fulletó del PSOE, un tal Nadal, a la tertúlia de Bassas (cada cop més socialista) qualificava de possible xantatge les demandes d’ERC per tornar a formar govern. aquesta paraula l’usen Aznar, Acebes, Zaplana i companyia per acusar el PSOE de caure en mans catalanes, i el PSOE al PP quan pactava amb Pujol. Sempre que demanen els catalans és xantatge, per al PSOE i els seus agents, Nadal ho és, també.