El bloc d'Andreu Mas
El clos de la Torre
Aquest és l’article que avui he publicat a la contraportada d’El Punt del
Barcelonès Nord. A l’article reflexiono sobre com l’operació Pretòria està sent una magnífica excusa per passar comptes dins i fora del Partit dels Socialistes a Santa Coloma i també a Badalona.
Encara estic perplex per tot el que ha passat aquestes darreres
setmanes a Santa Coloma de Gramenet i Badalona. No formo part, doncs,
d’aquella minoria privilegiada que ara es vanta de dir que ells ja ho
sabien, que això havia de petar com va petar Marbella i que s’atorguen
el dret de situar-se per sobre del món i col·locar a dreta o sinistra
xoriços i honrats. Si alguna cosa ha demostrat l’operació Pretòria, més
enllà de les conjectures del jutge, és que la presumpció d’innocència
en aquest país, ras i curt, no existeix. I pobre d’aquell que gosi
defensar qualsevol dels tacats –ni que sigui d’esquitllentes– per la
interlocutòria del Garzón del gran poder, que serà titllat de còmplice
o conspicu conspirador. Les amistats, enterrades. Ni saludats ni
coneguts. Quant més lluny millor. Ben mirat, però, no cal que se’ls
negui el pa i la sal, tots els que han aparegut implicats en aquesta
trama estan tacats per tota la vida i políticament enterrats ni que,
finalment, se’ls acabi deixant en llibertat i nets de culpa, si és que
això darrer passa. Mentrestant, d’altres, sobre els quals sempre hem
pogut tenir les mateixes sospites, campen lliures i algú se’ls mira amb
l’admiració que reben els pecadors dels quals no podem demostrar el
pecat que intuïm.
I hi ha qui aprofita la conjuntura per passar
comptes, dins i fora del Partit dels Socialistes. La secretaria
d’organització del PSC s’afanya a intervenir l’agrupació local i la
federació comarcal del partit, que fins ara li havien estat vetades i,
fins i tot, s’intenta imposar un candidat a l’alcaldia colomenca
(Antoni Fogué, marit de Manuela de Madre), obviant que el mal d’un no
l’han de pagar tots, però és que hi ha socialistes que no tenen clar
què és això del dret a decidir, ni tan sols quan es planteja en clau
interna. I a Santa Coloma passa comptes Iniciativa i fins i tot
l’exalcalde Hernández, que arriba a admetre que la ràbia el va portar,
temps ençà, a malmetre el cotxe precisament del marit de l’aleshores
alcaldessa De Madre. Més que ratllar-lo, com ha declarat que va fer, hi
va gravar a sang i foc uns «Puta» i «Fea», adjectius
impropis –fem servir la terminologia que toca– d’un vicari de Crist.
Atacar ara l’alcalde empresonat és combatre també el model de ciutat
que ell dissenyava. Sense jutjar què ha pogut fer –ja ho diran els
tribunals– val a dir que no hi ha cap delicte a voler modernitzar una
ciutat i dotar-la d’una arquitectura de prestigi, i que no hi ha més
camí per fer-ho que guanyant volum en altura perquè no queda sòl a
Santa Coloma. No hi ha delicte a treballar per fer que Santa Coloma
deixi de ser una ciutat grisa i acomplexada que constantment es llepa
les ferides d’una especulació que, aquí sí, és responsable –ho diuen
les hemeroteques– d’un altre Muñoz. L’impuls per canviar Santa Coloma
no es pot aturar ni per un cas de la gravetat del Pretòria.
També
a Badalona es passen comptes. Han estat molts anys d’oposició dura
contra el projecte del port i l’ocasió és única per estendre una
allargada ombra de dubte sobre tota la feina que s’ha fet i la molta
que encara resta per fer. Com en el cas de Santa Coloma, de fons hi ha
la cançó de la ciutat pobreta, que no pot aspirar a tenir res d’una
certa dimensió metropolitana. Aquí hi juguen, i molt, les fixacions i
els estils personals d’uns i altres, i també l’oportunitat política.
D’una banda, dels que veuen, ara sí, una ocasió per matar un company de
partit que mai no ha estat dels seus i al qual no li retreuen la gestió
sinó les formes, oblidant que les atribucions –mai executades– per
destituir o nomenar són d’un consell d’administració on segurament han
disposat sempre de la majoria necessària. I per al PP, aquest és el seu
moment: l’última opció de García Albiol de ser alcalde de Badalona.
Respon a Carles Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Només un comentari a aquest darrer paràgraf. No tinc gens clar que el consell d’administració de Marina Badalona tingui realment cap potestat quan el que mana són els interessos merament polítics i de quota de poder i no els interessos dels ciutadans o la ciutat. Quan el que mana són els “interessos de partit”, malauradament els nostres polítics baixen el cap i s’ho empassen tot.
Potser no és el cas de Marina Badalona, però ho sembla.
Hola Andreu !
Esperava el teu article sobre el cas pretòria i com sempre no m’ha deçabut gens. Estic d’acord pràcticament en la seva totalitat, tan mateix una petita reflexió al respecte: La situació respecte al Porjecte del Port de Badalona certament i com bé dius sempre ha estat questionada, fins i tot des de dintre dels que apostavan sense dubtes inicialment per ell. En aquests sentit, si bé és cert que la situació econòmica actual no acompanya i que aixó sumat a determinades declaracions de replantejament del projecte, han provocat una situació confusa que impideix el seu desemvolupament, si bé totes aquestes circumstàcies aturen sens dubte qualsevol iniciativa privada o pública a la zona.
No hem d’oblidar que hi ha un projecte aprovat com és la contrucció del canal i les infraestructures, ( Tunels, rotandes, passos …. ) que des de el meu entendre s’han de executar per donar entitat a aquesta nova zona que va des de el Turó de Caritg. el Màgic, el petit passig o rambla fins al canal, el canal i els accessos al front marítim. És evident que pot aver-hi un replantejament, els pisos que inicialment eran de 120 metres i valorats en 600.000,- €, hauran de reduir-se a 90 mestres, guanyar en una mica d’alçada, per intentar mantenir la resta del projecte. Aquesta hauria de ser l’aposta i quan abans s’expliqui millor. El canl per tant imprescidible per donar entitat a un Port que la pròpia ciudadania de Badalona li dona lamentablemnt l’esquena.
Salutacions