Salvar i preservar Dalt la Vila

Fa temps que el futur del barri de Dalt la Vila, el nostre barri romà i medieval, està sobre la taula. Els plans urbanístics dissenyats des de l’Ajuntament s’han trobat amb l’oposició frontal dels veïns del barri representats per la seva associació -que té el suport dels seus cosins germans del Centre-. La pressió veïnal ha aconseguit que el primer tinent d’alcalde hagi adquirit el compromís públic de tornar al punt de partida del projecte municipal si no hi ha acord amb els veïns. Dalt la Vila necessita una solució de consens.
No conec a fons el Pla Especial de Millora Urbana (PEMU) de Dalt la Vila i, per tant, m’és extremadament difícil valorar la seva adequació i posicionar-me a favor o en contra de les opinions d’un o altre. Ara bé, més enllà del coneixement del pla hi ha alguns criteris de sentit comú que convé posar sobre la taula i que des de fa anys hem defensat els que hem hagut d’escriure alguna cosa sobre l’històric barri on, dit sigui de passada, hi he viscut bona part de la meva vida. Dalt la Vila és un barri que es troba en una situació complexa: la població del barri està envellida, com ho estan els habitatges. Només passejant-s’hi es fa evident que el barri necessita una reforma integral. Potser més que una reforma caldria parlar d’una restauració. Aquesta restauració, però, passa perquè abans de tirar línies hi hagi una idea clara de l’ús -permeteu-me l’expressió materialista- de la zona. A Dalt la Vila s’hi conserven, a l’aire lliure o soterrats, els vestigis més importants de la ciutat primigènia; i no parlo només de restes romanes. El gran valor de Dalt la Vila és la tipologia dels seus carrers, la seva construcció a voltes laberíntica en indrets com els que envolten la plaça de les Eres. Qualsevol planejament urbanístic ha de respectar aquesta fesomia i els elements de singularitat, com el paviment del carrer de la Costa que, per cert, vaig trobar en perfecte estat en un poble de la Garrotxa fa algunes setmanes. Podem fer de Dalt la Vila un barri amb un cert interès turístic, potenciant els elements culturals -el Museu i les restes romanes- i situant-hi algun equipament més relacionat amb la cultura. És un barri que necessita que se li doni vida més vegades que no pas un cop a l’any per Festes de Maig. És un espai fantàstic per a una fira de brocanters, per exemple. No hem de perdre de vista la vinculació del barri amb la cultura tradicional mitjançant la Confraria de Sant Anastasi i amb la música pel que fa a l’Escola de Música Moderna. El punt de partida és fantàstic. Tot dependrà de les nostres ambicions (i de la dels constructors).  És inacceptable que es continuï permetent la degradació lenta però inexorable de molts immobles tapiats a l’espera de ser declarats oficialment en estat de ruïna. Una actuació municipal sí, però pensada en base a uns objectius que, em fa l’efecte, haurien de tenir com a base el patrimoni, la cultura i, de retruc, l’ham turístic.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *