El bloc d'Andreu Mas
El clos de la Torre
Fa temps que el futur del barri de Dalt la Vila, el nostre barri romà i medieval, està sobre la taula. Els plans urbanístics dissenyats des de l’Ajuntament s’han trobat amb l’oposició frontal dels veïns del barri representats per la seva associació -que té el suport dels seus cosins germans del Centre-. La pressió veïnal ha aconseguit que el primer tinent d’alcalde hagi adquirit el compromís públic de tornar al punt de partida del projecte municipal si no hi ha acord amb els veïns. Dalt la Vila necessita una solució de consens.
No conec a fons el Pla Especial de Millora Urbana (PEMU) de Dalt la Vila i, per tant, m’és extremadament difícil valorar la seva adequació i posicionar-me a favor o en contra de les opinions d’un o altre. Ara bé, més enllà del coneixement del pla hi ha alguns criteris de sentit comú que convé posar sobre la taula i que des de fa anys hem defensat els que hem hagut d’escriure alguna cosa sobre l’històric barri on, dit sigui de passada, hi he viscut bona part de la meva vida. Dalt la Vila és un barri que es troba en una situació complexa: la població del barri està envellida, com ho estan els habitatges. Només passejant-s’hi es fa evident que el barri necessita una reforma integral. Potser més que una reforma caldria parlar d’una restauració. Aquesta restauració, però, passa perquè abans de tirar línies hi hagi una idea clara de l’ús -permeteu-me l’expressió materialista- de la zona. A Dalt la Vila s’hi conserven, a l’aire lliure o soterrats, els vestigis més importants de la ciutat primigènia; i no parlo només de restes romanes. El gran valor de Dalt la Vila és la tipologia dels seus carrers, la seva construcció a voltes laberíntica en indrets com els que envolten la plaça de les Eres. Qualsevol planejament urbanístic ha de respectar aquesta fesomia i els elements de singularitat, com el paviment del carrer de la Costa que, per cert, vaig trobar en perfecte estat en un poble de la Garrotxa fa algunes setmanes. Podem fer de Dalt la Vila un barri amb un cert interès turístic, potenciant els elements culturals -el Museu i les restes romanes- i situant-hi algun equipament més relacionat amb la cultura. És un barri que necessita que se li doni vida més vegades que no pas un cop a l’any per Festes de Maig. És un espai fantàstic per a una fira de brocanters, per exemple. No hem de perdre de vista la vinculació del barri amb la cultura tradicional mitjançant la Confraria de Sant Anastasi i amb la música pel que fa a l’Escola de Música Moderna. El punt de partida és fantàstic. Tot dependrà de les nostres ambicions (i de la dels constructors). És inacceptable que es continuï permetent la degradació lenta però inexorable de molts immobles tapiats a l’espera de ser declarats oficialment en estat de ruïna. Una actuació municipal sí, però pensada en base a uns objectius que, em fa l’efecte, haurien de tenir com a base el patrimoni, la cultura i, de retruc, l’ham turístic.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut Andreu.
M’alegra veure que al teu blog apareix el tema del PEMU de Dalt la Vila perquè és senyal que la notícia ,a part de ser d’actualitat, té una repercusió social més enllà dels límits físics del barri. També m’alegra notar la teva postura expectant i neutral però interrogativa que adoptes sobre les necessitats i solucions del barri.
Com a membre de la Comissió de Veïns de Dalt la Vila t’exposaré la nostra postura però no faré cap valoració sobre el contingut del PEMU, per no influir en la lectura de 2 documents claus per entendre el conflicte.
Hi ha un estudi de Diagnosis del barri (UTE : Blanca Sala, Joan Olona, Eduard Simó i Antoni Vilanova) previ al PEMU encarregat pel propi Ajuntament el contingut del qual compta amb l’acceptació veïnal i municipal, entenent que és un document informatiu, no legislatiu. L’essència d’aquest document queda recollint en major o menor extensió al PEMU. En aquest punt tothom hi està d’acord. És el que fins ara a les reunions Veïns-Ajuntament s’ha dit "el 80 % en el que hi estem d’acord". El document pot llegir-se a la web de l’Ajuntament:
http://www.badalona.cat/docroot/aj-badalona/pdfs/aprovacions/dv/1/Memoria_informativa_i_analisi_urbanistic.pdf
Però el PEMU conté un annexe, el III.2, que és el punt de discrepància. Aquesta part del document és el que detalla algunes actuacions urbanístiques concretes en forma d’una figura urbanística que s’anomena "polígon d’actuació". En concret l’annex recull 7 P.A. És un document tècnic (ja no són valoracions generals del barri) referit a 7 punt del barri. Tant les operacions com les justificacions de les actuacions són el punt de discrepància. I són entorn les 7 P.A. que giren les reunions de les Comissions. Podeu trobar-ho a:
http://www.badalona.cat/docroot/aj-badalona/pdfs/aprovacions/dv/3/ANNEX_III.2.pdf
A dia d’avui (i després de 2 hores i 30 minuts de reunió d’ahir vespre) les negociacions segueixen en punt mort, però el temps va passant. Que cadascú valori i actuï, o no.
Qui hagi llegit la teva entrada i l’explicació que fa en Jou al seu comentari, ja s’haurà fet una idea del què estem passant els veïns de Dalt la Vila.
Els veïns de Dalt la Vila volem que el nostre barri no perdi les característiques que el fa ser especial i que recorda a tota la ciutat on va començar Badalona i què va esdevenir amb el pas dels anys.
Aquests anys es poden "veure" en molts racons del barri. Hi ha habitatges medievals que, juntament amb les restes romanes, fa que Dalt la Vila, malgrat estar en devallada, mantingui encara aquell posat orgullós del què va ser.
El PEMU, si tira endavant, eliminarà molts d’aquest punts històrics que són magestuosos per la seva senzillesa i el seu encant. Es pretén manllevar-nos els orígens i la memòria en favor del nou model de ciutat. Una ciutat abigarrada de ciment i exenta de la calidesa que ara té Dalt la Vila.
Cal voluntat per mantenir un barri com el nostre. Cal tenir visió de futur perquè després, un cop dut a terme el desori, no ens posem les mans al cap maleïnt el dia que es va aprovar aquest PEMU. Dalt la Vila necessita rehabilitació i dinamització, entenent que això ha de passar per la conservació dels elements que caracteritzen el barri.
Dalt la Vial va començar a canviar de fesomia en èpoques en què els veïns havien de callar. Des de la recuperació dels ajuntaments democràtics, també s’hi ha intervingut de manera barroera. Tant és així que, actualment, poc ens queda del bressol de Badalona. I el poc que ens queda no ho volem perdre en favor d’habitatges d’alt standing, garatges i murs que sobrepassen no ja els volums permesos fins ara, sinó el mínim sentit comú.
Com Ulisses, nosaltres també volem la nostra Ítaca. I com Penélope, teixirem i desteixirem tot esperant el nostre particular Ulisses per tal que els "pretendents" de Dalt la Vila se’n vagin a construïr on faci falta. Aquí no hi ha espai. L’espai, amb l’ajut de l’ajuntament, només s’aconseguiria enderrocant els nostres recors, les nostres memòries, la nostra història.
Us adjunto nota de la comissió de veïns.
NOTA de PREMSA
La comissió de veïns de Dalt la Vila es dirigeix al conjunt del veïnat del barri i de la ciutadania de Badalona per informar-los de la situació de les converses amb els representants del consistori badaloní.
Després de tres reunions de treball entre la comissió de veïns i els representants municipals, tot indica que les paraules dels polítics no es corresponen amb la seva voluntat real de construir un Dalt la Vila que faci compatible el benestar dels veïns amb el patrimoni cultural de la ciutat. Fins ara, en el decurs d’aquestes converses, els interlocutors polítics del municipi no s’han mostrat sensibles a les qüestions plantejades per la comissió de veïns. Aquesta comissió, que reivindica la rehabilitació necessària del nucli antic de la ciutat, entén que una cosa és rehabilitar i, una altra de ben diferent, fer noves construccions. Aquesta comissió denuncia que les noves construccions eliminarien els racons més emblemàtics del barri i es canviaria allò que caracteritza la fesomia del nucli antic de la ciutat i la particularitza. Ara com ara, el desenvolupament de les converses mantingudes amb l’administració assenyala que els representants municipals no semblen estar interessats a trobar noves vies que permetin fer compatibles les demandes veïnals amb interessos urbanístics particulars i/o municipals.
És per això que la Comissió de Veïns posa en coneixement el següent :
a) A dia d’avui, les converses es troben encallades. Els representants de l’ajuntament no han mostrat interès a buscar solucions que vagin més enllà de les seves pròpies propostes reflectides en el PMU que van planejar. Entenem que, quan s’estableixen converses amb les parts afectades, és per escoltar raons i trobar noves maneres d’encarar les solucions, cosa que no s’ha produït. Per aquest motiu, la comissió veïnal lamenta la manca de voluntat i de sensibilitat demostrada pels representants polítics en les reunions de treball fins ara realitzades.
b) Aquesta comissió va ésser creada en una assemblea de veïns amb l’objectiu d’aconseguir una rehabilitació del barri sense que se’n desdibuixessin les seves característiques urbanístiques actuals. Per aquest motiu, la comissió vol fer pública la seva ferma decisió de no acceptar més reunions estèrils, que només serveixen als polítics per legitimar les seves actuacions. Reclamem ser escoltats i mereixem una resposta que tingui en compte les raons exposades.
c) Les proclames fetes amb el “si cal es retirarà”, pronunciades per alguns dels representants polítics de primera fila, no es corresponen amb el desenvolupament de les reunions mantingudes fins al moment. Per aquest motiu demanem que es recomenci el procés a partir de l’acceptació de l’estudi de diagnosi ja realitzat i que aquesta comissió ha valorat positivament. Entenem que se n’ha fet una interpretació molt laxa, que ha obviat l’essència de les recomanacions que s’hi feien.
d) Rebutgem de ple la visió purament mercantilista que el Museu Municipal de Badalona té del Dalt la Vila. Entenem que ha mostrat molt poca sensibilitat envers el barri i creiem que, més que facilitar una entesa entre les parts, ha entrebancat de manera desafortunada que les parts poguéssim arribar a un acord. Lamentem aquest gir conceptual del Museu Municipal que, en el decurs dels anys, sempre havia estat al costat de les inquietuds ciutadanes i històriques del Dalt la Vila.
e) Així doncs, tossuts com som i amb l’energia que ens donen tants anys d’oblit del barri per part del consistori, aquesta comissió ha decidit endegar noves accions, atès que l’Ajuntament no sembla disposat a modificar cap dels aspectes que aquesta comissió de veïns considera més essencials.
f) Finalment, aquesta comissió de veïns reclama que, en les properes reunions i assemblees de veïns, els representants per part de l’ajuntament siguin regidors dels tres partits que conformen l’actual govern municipal. Entenem que els interlocutors d’aquesta comissió de veïns han de tenir poder de decisió sobre el PMU. Altrament, tot indica que els esforços invertits resultaran estèrils.
Salutacions a tots.