El bloc d'Andreu Mas
El clos de la Torre
M’havia proposat no parlar de la remodelació de l’illa Fradera, per les qüestions personals que em lliguen a la remodelació de l’entorn de la futura plaça, però en veure com ha quedat el nou i alliberat espai de l’illa després de l’enderrocament de les finques que donaven façana a l’avinguda Martí Pujol (un fet històric), no em puc estar de dir-hi la meva. És més, he obert un nou espai a la xarxa, un bloc titulat Idees per Badalona amb l’objectiu de recollir propostes urbanístiques per aquest espai i per a la resta de la ciutat. Vull fer bullir l’olla. Us proposo que feu arribar les vostres idees al correu electrònic ideesperbadalona@gmail.com i les aniré publicant en aquell bloc. Tant s’hi val que siguin per a l’illa Fradera o per a qualsevol part de la ciutat, que siguin urbanístiques o socials o propostes culturals. Des de la societat civil tenim l’obligació (moral) d’enriquir el debat. Animeu-vos a participar!
Un cop enderrocades les cases que donaven a l’avinguda de Martí Pujol un comença a tenir consciència de la veritable magnitud de l’operació de reforma urbanística que es crea al centre de Badalona. Si a més s’obre l’objectiu de la càmera i s’agafa un mapa i el zoom s’amplia fins abastar l’entorn del Palau Municipal d’Esports i la zona de l’Estrella-Corte Inglés fins a l’edifici del viver, ens adonem que estem davant d’una de les transformacions urbanístiques més importants de la història de Badalona. Aquest canvi s’ha de fer bé; s’ha de meditar molt. Tenim al davant l’oportunitat de fer un gran salt endavant en qualitat arquitectònica i recuperar posicions en el rànquing metropolità per col·locar-nos allà on hauríem d’haver estat sempre. L’element que haurà de primar en totes les operacions de reforma d’aquest entorn tan ampli és la qualitat arquitectònica. És per aquest motiu que em pregunto si no convindria crear a la ciutat una agència de control arquitectònic municipal a l’estil de la que ha conduït la reforma de la Gran Via a l’Hospitalet. Ens costarà diners, però seran ben invertits. No ens podem conformar en fer el que puguem. Hem de fer el que cal.
Tots podem fer alguna cosa, penso, per enriquir el debat. La decisió és en mans de l’administració, però en un canvi d’aquestes dimensions hi ha de participar la societat civil. He volgut aportar el meu modest gra de sorra creant un nou espai a la xarxa que es titula Idees per Badalona. L’objectiu és recollir tota mena de propostes per millorar la ciutat, ja siguin urbanístiques com socials, estiguin il·lustrades o siguin només quatre ratlles. He engegat una adreça de correu electrònic ideesperbadalona@gmail.com per recollir les propostes que aniré bolcant a la pàgina web, identificant sempre l’autor del suggeriment. A les nostres mans està que aquest espai a la xarxa visqui o mori. Servirà, també, per veure quin és el pols de la ciutat. Des d’aquí faig una crida als arquitectes de Rebel·lió Urbana perquè hi participin. Per escalfar motors us presento un parell d’idees. La primera sé que li corre pel cap a Ferran Falcó. El primer tinent d’alcalde creu que hauríem d’aconseguir per a l’illa alguna escultura espectacular com l’Arc de Saint Louis que il·lustra aquest post. Realment si us passejeu per la web de l’Arc us fareu càrrec de l’espectacularitat i el simbolisme de l’arc. Jo em conformaria amb una escultura de les dimensions i el gust de Laia, l’arquera de Mataró. En qualsevol cas, un cop més reivindico que aprofitant que l’illa absorbeix la plaça de l’alcalde Xifré s’hauria d’ubicar en algun espai un monument de recordatori a l’alcalde afusellat i a les víctimes innocents de la guerra civil a la ciutat. Tanmateix, continuo pensant que el millor nom per la plaça -un altre tema de discussió- és el d’illa Fradera.
Finalment, una reflexió. Si no intervenim socialment sobre la part de Badalona que toca a Sant Adrià i Santa Coloma el futur nou eix de centralitat que havia de ser el barri del Gorg s’acabarà convertint en la frontera entre les dues Badalona. La barrera ja no serà l’autopista i el problema no serà el diàleg nord-sud de la ciutat sinó l’oest-est. Queda dit.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Breument: m’agrada molt la idea que la ciutat disposi d’un nou espai d’aquestes dimensions. No m’agrada la proposta que es digui Illa fradera (ho trobo molt particularista). Crec que li escauria més un nom més aclaridor (Plaça del Centre?) o de ressons més amplis (Plaça de la República? Plaça d’Europa? Plaça de l’Univers?).
Pensem que és aquí on hi haurà metro, bus i accés directe al Vibver, a l’Ajuntament, als Jutjats… és a dir que haurà de ser un potent nucli urbà. La idea de l’escultura que l’Andreu proposa em sembla romàntica però poc útil. Imagino un espai de transició, molt ampli, que permeti accedir còmodament als transports i enllaçar amb qualsevol carrer. Un espai que no s’ajardini amb aquesta idea absurda que al Mediterrani hem de tenir gespa arreu (les places de Siena, Roma i Barcelona no són de gespa, això seria fer el ridícul!, deixem el verd pels parcs, això hauria de ser una plaça!), això sí, amb arbres i zones de passeig. En fi, miraré de contribuir a l’espai que l’Andreu proposa. Ja he incorporat el post de l’Andreu al post que jo havia fet sobre el nou espai (ho veieu aquí: http://janquim.blogspot.com/2007/08/ser-una-plaa-gran-amb-estaci-de-metro.html)
Us semblarà estrany que posi el nom de Viñas a l’illa del carrer Creu, ho faig per una història que espero que algun badaloní de més de seixanta anys pugui dir si és real.
Segons recordo a la dita illa pel costat del carrer Creu hi tenia una pastisseria un tal senyor Viñas. Sembla que estava posat, mes o menys, en política als anys 50 i no se perquè es va enfrontar amb l’alcalde de l’època i durant molt temps es va posar un guàrdia urbà a aquell tram de carrer sense deixar parar els cotxes que el diumenge hi anaven a buscar les postres, i l’enfrontament va arribar fins a fer que en el Pla Comarcal de 1953 es proposes ja transformar l’illa en zona verda.
O sia, que si fos així, avui 54 anys desprès tenim aquest espai, degut a un enfrontament polític del pastisser Viñas, ja que el PGM de 1976 el va deixar tal com estava qualificat, podríem reivindicar el seu nom.