El bloc d'Andreu Mas

El clos de la Torre

31 de juliol de 2007
7 comentaris

Seny amb els compromisos

El Punt publica avui que l’equip de govern de Badalona ha adquirit 50 compromisos públics pel present mandat municipal. Entre aquests hi ha la revisió de dos controvertits plans urbanístics: el de l’Illa Fradera i el de Canyet. Del primer no en parlaré perquè en sóc part i em sembla que no toca, però sí que m’agradaria dir algunes coses sobre el planejament de Canyet.

En primer lloc, em penso que és de justícia felicitar el govern municipal perquè ha estat capaç d’adquirir un seguit de compromisos que ha de materialitzar en aquest mandat, malgrat que ens facin una mica de trampa perquè algunes de les coses que han de resoldre vénen de mandats passats, per tant, estem fent classes de recuperació dels deures penjats. Sigui com vulgui, ara tenim una relació de feines per fer i d’aquí a quatre anys podrem valorar si han fet el que ens han promès i, també, la qualitat en l’execució del compromís. Hi ha força temes per comentar, i alguns els deixo per anotacions posteriors a aquesta bitàcola, com la redefinició dels centres cívics -portem redefinint-los des que els vam crear…-; però aprofito l’ocasió per comentar una qüestió de les rellevants, que és la revisió dels acords amb els promotors privats per construir per sobre de la pota nord. Aquell acord va ser àmpliament discutit i no disposo dels elements de coneixement suficients per avaluar el marge de maniobra que té l’Ajuntament, perquè desconec les vinculacions jurídiques i administratives dels acords adoptats. En qualsevol cas, només apuntar que en la mesura del possible el govern municipal ha de garantir que els acords amb els promotors i les necessitats econòmiques del consistori no malmeten l’entorn paisatgístic de la vall de Canyet. Aquest indret de la Serralada de Marina és un dels últims espais singulars que resten a la ciutat. Mantenir-lo en un cert estat de virginitat urbanístic -és una manera de dir-ho- és una obligació municipal. Canyet no és un espai per créixer, no és una reserva de sòl. Canyet és un tros d’història viva del passat de la ciutat i un indret que presenta unes singularitats que no té cap altra ciutat de la conurbació metropolitana, amb la seva barreja de masies i camps. És evident que s’ha d’actuar sobre el territori per reordenar-lo, eliminar les zones de matolls, posar en marxa un pla de reforestació, donar vida a masies que corren el perill de restar abandonades, millorar la connexió de la ciutat amb Sant Jeroni de la Murtra i protegir un indret que està abandonat, recuperar la zona de Ca l’Alemany…. La llista de deures pendents a Canyet supera amb escreix la feina de quatre anys, no hi ha recursos públics per atendre la inversió necessària i la pressió dels interessos immobiliaris és altíssima. El panorama, doncs, no és alentador pels esperits bucòlics, però ens penedirem si comencem a entregar talls i parcel·les, per petites que siguin, a la inversió privada. No s’ha de construir per sobre de la B-20. Hem d’entendre, d’una vegada per totes, que Canyet té el valor que té per si mateix, pel conjunt de les peces del trencaclosques; malmetren una és iniciar un camí que no té retorn.

  1. Aquest tema és un dels que des de la CUP vàrem remarcar més donat el perill que suposava, però donat que quan vàrem aconseguir reunir tota la informació ja era pràcticament pre-campanya i que la premsa anava atavalada, no se’ns va fer gaire cas. Com que aquest tema el conec de primera mà, et puc fer cuatre apunts sobre aquest, i si vols més informació ja saps on trobar-me.
    Això ja ve de lluny, ja que els terrenys que es volien urbanitzar a Canyet estaven inclosos en l’esborrany del Pla de Protecció i Millora de la Serralada de Marina, però curiosament, aquests van quedar fora en el redactat final. Es tractaria d’una parcel·la bastant gran, que en total permetria edificar 30.000 m2 d’habitatge, dels quals 12.000 serien per Grandland, 9.000 per Finques Omega i 9.000 més per l’ajuntament, que hi construiria habitatge públic. Com veiem, és un 30% de l’habitatge. Nosaltres només vàrem disposar de la documentació d’un dels contractes, segons el qual l’Ajuntament rebria de Grandland uns 80.000 m2 que serien per la construcció dels carrers (que pagarien entre les empreses i l’ajuntament, tot i que no de manera equitativa ja que l’ajuntament pagava més del 30%) i la resta seria zona verda. Però segons la informació que va donar el llavors Regidor de Serveis Territorials, Josep Duran, a La Vanguardia, l’Ajuntament obtindria més de 200.000m2, amb el que es plantejava el dubte (traslladat al ple ordinari de la ciutat del més d’abril) de com podia ser que Fincas Omega aportés més de 110.000m2 si només rebia 9.000m2, mentre que Grandland n’aportava 80.000 i tenia 12.000m2, però la pregunta no va rebre resposta. A més, vàrem poder saber que totes les parcel·les del costat havien estat comprades per empreses immobiliaries, algunes relacionades amb gent coneguda de Badalona, amb el que l’equació era evident: construïm això i nem pujant. A més, ens van arribar queixes d’alguna gent que havia venut les terres d’aquella zona a un privat i que, finalment, havien anat a parar a immobiliàries. Què sabien aquesta gent? Fins on he pogut saber, el tema havia quedat paral·litzat tot i que els convenis s’havien de ratificar al juliol. Sembla ser que el consistori ha arribat a un acord amb els constructors per ampliar el termini sense sancions davant la pressió de l’associació de veïns de Canyet i la petita col·laboració que vàrem poder brindar. Bé, i també, està clar, per la pressió de les eleccions…

    Espero que aquesta "petita" explicació t’hagi servit.

    Salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!