El bloc d'Andreu Mas

Ferran Falcó es va presentar ahir en societat com el candidat de CiU a l’alcaldia de Badalona per segon cop consecutiu. Falcó sap que la carrera per l’alcaldia és llarga, difícil i plena d’obstacles, per això és el primer en començar la precampanya i ho fa amb un eslògan esportiu: Preparats, llestos… canvi! Veurem si és capaç de desplaçar els socialistes del podi.

Falten pràcticament sis mesos per les eleccions municipals, però els convergents ja s’han posat el xandall i han sortit a escalfar a la pista. L’escenari escollit per fer la primera volta al circuit va ser la vela de la discoteca Titus de Badalona, marc de referència de les presentacions nacionalistes i punt de referència indiscutible per als BTV (Badalonins de Tota la Vida). A la presentació, curulla de gent, però, no hi havia només públic convergent ni BTVs. Hi havia gent sense adscripció reconeguda, altres amb adscripcions irreconeixibles de tant canviar-les i algun dirigent d’altres formacions polítiques, com el cap de llista d’Esquerra Republicana a Badalona. Gent del Centre i gent de la perifèria.

Falcó, acompanyat per Felip Puig i Artur Mas, va presentar els eixos bàsics del seu programa electoral i ho va fer amb un to més seré, pausat i madur que el 1999. Al jove regidor i ex president d’Adigsa hi ha qui el considera un pèl altiu, però dimecres a la nit es va allunyar d’aquesta visió forjada durant els anys que va estar a l’ombra de l’anterior candidat, Marcel Riera. Falcó va parlar constantment del seu equip i va reivindicar la seva humilitat com a ciutadà que porta Badalona "al moll de l’ós". Cinc línies bàsiques donen cos al programa: Cohesió social (integrar els immigrants); renovació del funcionament de l’Ajuntament (menys inversió en càrrecs de confiança i més en la ciutat); donar a llum a  nous projectes de referència per fer avançar la ciutat; impulsar un nou model urbanístic que faci créixer la ciutat d’una manera diferent i, finalment, aconseguir que Badalona tingui el pes polític que li correspon a la tercera ciutat de Catalunya. Conec algun dirigent socialista que pensa exactament el mateix. De fet, Falcó, hàbilment, va evitar fer referències directes contra els socialistes o qüestionar l’alcaldessa, tot i que sí va dir que "no hi ha vot més conservador que el que es dóna a Iniciativa i Esquerra a Badalona". Les carregades contra el primer partit del govern van ser més genèriques: "aquest govern és dolent, no és un govern de progrés, no és d’esquerres". Falcó també va aprofitar per explicitar el que ha de ser el debat futur a CiU si no vol emprendre el camí de la davallada: "CiU és la garantia del progressisme; hem de trencar el tòpic de dretes i esquerres d’una vegada". 

Artur Mas, que va pujolejar i va fer riure l’auditori amb el seu estil kennedià, escaldat de com han anat les coses a les eleccions al Parlament (on els convergents van fer un bon resultat a Badalona, però) va recordar a l’audiència que no fan prou amb el vot dels convençuts i van instar els militants i simpatitzants a buscar més votants, fins aconseguir la majoria que necessiten per trencar el monopoli tripartit de Badalona. Ho tenen difícil, malgrat que Falcó va afirmar que el canvi és possible, perquè la distància és llarga. Ara bé, molts ciutadans pensen que en els períodes que socialistes i convergents han governat junts és quan més ha avançat la ciutat. Els convergents hauran de ser conscients que si volen tornar al govern s’hauran d’entendre amb el PSC, perquè difícilment s’espera una patacada socialista.

L’olla comença a fer xup-xup. Els Ciutadans que van enviant els de Convivència Cívica Catalana com a cos expedicionari per veure com reacciona la ciutadania de la comarca al seu discurs (diuen que els van estovar a Santa Coloma de Gramenet, cosa increïble); Iniciativa que va presentar fa força setmanes el seu candidat, l’ex regidor Carles Sagués, que darrerament es deixa veure en actes diversos; el Partit Popular que va agitant conflictes com el de la mesquita per pescar vots… Només falta que els socialistes i els republicans es moguin. El PSC, però, és qui més es juga en aquestes eleccions. Estem en un moment històric per la ciutat, que els demanarà un esforç també històric de renovació interior.  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!