El bloc d'Andreu Mas

Barcelona vol ser una ciutat-Estat, el pinyol d’una nació a l’aldea global. El viatge fins assolir aquest estatus no el pot fer sola, però, necessita d’una extensa àrea metropolitana relligada i coordinada amb prou pes econòmic, amb prou masa crítica per escalar posicions en el rànquing de ciutats referents del món. Aquests projectes es poden veure a l’exposició MetròpolisBarcelona a la plaça de Catalunya.

El Pla Estratègic Metropolità és l’eina que fan servir els 36 ajuntaments de l’àrea metropolitana de Barcelona, la pròpia capital i d’altres institucions públiques i organitzacions socials, per organitzar el seu futur. Des del 17 de novembre i fins el 22 de desembre, aquest projecte comú s’exposa en dues carpes gegantines a la plaça de Catalunya. L’exposició, molt de disseny, pretén mostrar les accions que s’estan executant en aquest ampli territori molt castigat per la sobrepoblació fruit d’una immigració desregulada (la històrica i l’actual) i la política especulativa franquista, que va deixar el territori mancat d’equipaments i socialment trencat.

La mostra està excessivament concebuda com un exercici de lluïment audiovisual, que no permet acabar de trenar un discurs sòlid i, sobretot, entendible pels ciutadans d’a peu. Massa pantalleta tàctil, massa música repetitiva, massa realitat virtual… acabes pensant que t’has colat en un videojoc o dins d’una pel·lícula a l’estil de Minority Report o Matrix. Només et falta veure en Superman volant per alllà enmig. Malauradament, les xerrades dels alcaldes i alcaldesses -com la resta d’activitats, de fet- estan programades en horaris que només les fan aptes per a càrrecs de confiança que busquen fer punts i periodistes, no per a la ciutadania. Finalment, un acaba concloent que la mostra està pensada només per a un lluïment polític a les portes d’unes eleccions municipals. És clar, que si la gent hi entra i surt amb un batibull d’imatges inconnexes, és qüestionable l’eficàcia electoral de tot plegat.

 I és una llàstima que l’exposició no superi aquest primer cercle de gent informada, perquè val la pena veure i saber que l’àrea està canviant a un ritme trepidant, tot i que no tots els municipis van a la mateixa velocitat. En aquest escenari de ciutat contínua, els municipis a l’entorn de Barcelona han de tendir a una certa especialització, han de cercar trets distintius per mantenir la seva personalitat. La suma de totes les potencialitats, i la distribució d’aquestes sobre el conjunt del mapa metropolità és el que realment enfortirà Barcelona en aquest món on tothom busca un espai per a l’excel·lència. Les ciutats, però, no poden oblidar la gent, que és la gran absent en aquesta exposició. Totxanes i maons en 3-D no ho són tot. Vivim en una zona complexa, que ha de fer un autèntic esforç per assimilar un allau immigratori que pot canviar radicalment la composició social d’alguns barris i per extenció d’algunes ciutats, quan encara no s’ha acabat de deglutir tot el que va arribar fa quatre o cinc dècades. Hem de millorar els serveis que rep la població i, sobretot, hem de promoure una millora de la qualitat educativa, que ens permeti avançar pel camí de la recerca i el desenvolupament de noves activitats econòmiques que prenguin el relleu a un teixit econòmic que va desapareixent per la terciarització dels municipis i per les deslocalitzacions. Aquesta feina és menys lluïda, però molt profitosa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!