Morts civils

El temps passa ràpid. Avui m’adono que fa sis llargs mesos que no he escrit en aquest bloc. Ganes no me n’han faltat, temps i disciplina per fer-ho sí. Intentaré reprendre l’activitat en la mesura que les meves obligacions professionals m’ho permetin. Fa molts mesos que volia escriure sobre el que jo anomeno “morts civils”, o el que és el mateix, sobre les persones que resulten imputades en processos judicials i que després són “alliberats” d’aquesta condició per un jutge que els exculpa de tot mal.

Avui la reflexió, que m’havia quedat penjada, ve a torn de l’entrevista que Jordi Basté ha fet a Ferran Falcó, president del grup municipal de CiU a Badalona, a El món a Rac1 (la podeu sentir aquí ). Basté ha volgut saber de primera mà que senten dues persones que han passat pel mal tràngol judicial i que finalment han restat absoltes. Una d’elles era en Ferran Falcó.

La vida ha fet que tres persones a les quals considero amigues: el mateix Ferran Falcó pel cas Adigsa; Juan Felipe Ruiz (exgerent de Marina Badalona SA) i Emili Mas (exgerent del Consell Comarcal del Barcelonès) pel cas Pretòria, hagin hagut de fer la seva particular travessia del desert judicial. Falcó va estar imputat durant vuit anys i mig i Ruiz i Mas tres anys (si no erro els càlculs en el seu cas). A tots se’ls va imposar el càstig del telenotícies, els dos darrers van perdre el seu càrrec públic i en el cas de Falcó la seva imputació va ser la coartada que va fer servir ICV a Badalona per no fer una moció de censura contra l’actual alcalde Xavier García Albiol. Tots tres van ser carn de grans titulars, i les seves presumptes malifetes van ocupar minuts de televisió, ràdio i tertúlies, on se’ls condemnava abans d’hora. 

Quan van ser exhonerats de les respectives responsabilitats que se’ls atribuïen la notícia va ser en alguns casos un breu i en altres ni tan sols ha estat publicada. Quin contrast, no? Evidentment cap va recuperar el càrrec del qual va ser apartats ni a Badalona es va tornar a parlar de la moció. Ningú va demanar disculpes.

Aquest país, aquest estat, no respecta la presumpció d’innocència. Els imputats passen a rebre la condició de morts civils: la societat els rebutja, són apestats, en certs casos perden amistats (aquí és on es troben els amics de debò) i la feina. Atesa la dilatació dels processos judicials quan la tempesta ha passat ja no poden tornar a la seva vida anterior  i com el mal ja està fet la seva honorabilitat restarà per sempre més tacada. Cal ser mentalment molt fort, i tenir prou suport en l’entorn més pròxim, per suportar aquesta situació.

En una ocasió el periodista i escriptor Carles Porta, que va escriure i investigar a fons sobre el crim de Fago, em va dir en una entrevista una frase que m’ha quedat gravada: “si el sistema et vol passar per sobre pot fer-ho i pot acabar amb la teva vida”. Tothom està exposat a ser carn de telenotícies i com vivim en una societat de memòria curta, de morbositat i de consum informatiu irresponsable el més fàcil és prendre mal si un es converteix en notícia.

La professió periodística, altaveu i transmissor d’allò que es cou a la justícia, hauria de fer un exercici d’honestedat i retornar la honorabilitat a les persones que ha contribuït a ensorrar. I si en aquest món hi hagués un mínim sentit de la justícia s’hauria de restituir al càrrec aquells que s’ha apartat en funció d’allò que ha resultat ser una falsedat. No fer-ho equival a no creure que la justícia és, precisament, justa.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *