La meva entrevista, que avui es publica a la contraportada d’El Punt Avui, a l’empresari i participant del Dakar el 2003, Sisu Lagares.
El perfil:
Director d’operacions de Metalquímia, una de les empreses més importants de Girona, en Sisu (Besalú, 1965) el 2003 va fer realitat el somni de participar en el Dakar. Ara n’ha escrit les vivències al llibre ‘Apunta al 10′, que surt a la venda el 17 de gener.
L’entrevista:
Té una vocació precoç pel món de la gasolina.
De molt petit ja m’agradava molt el món de la gasolina. Primer, el trial, perquè en feia el meu cosí, que va ser el meu copilot al Dakar. Després em vaig anar inclinant cap al món del cotxe. De petit, al vespre, sempre escoltava a la ràdio les narracions del Dakar d’en Martí Trilla. Això em va anar fent venir les ganes de participar-hi. Vaig començar amb una moto de trial i quan encara no tenia els 18 anys fets em vaig comprar un 600 amb el qual vaig fer les primeres tombarelles.
Es considera un aventurer?
Amb majúscules, no, tot i que he tingut l’oportunitat de viure l’aventura de la meva vida, que, per cert, tinc moltes ganes de repetir. També tinc moltes ganes de tornar al desert amb la meva família.
Anar al Dakar era també una manera de posar-se a prova?
Sí. No sóc el mateix després d’haver corregut el Dakar. Abans del ral·li em costava molt fer coses en públic, no sabia fins on era capaç d’arribar. El Dakar et fa conèixer quin és el teu límit. Probablement jo vaig arribar al meu quan vam haver d’abandonar sobrepassats per la situació que vam viure, i que no explicaré perquè llegiu el llibre. Tenia clar que volia tornar a casa viu.
És més dur aconseguir el finançament per participar-hi que fer la cursa. És aleshores que se’ls acut fer el rècord Guiness de patrocinadors en un cotxe?
Ningú s’havia plantejat fer el rècord Guiness de patrocinadors, va ser una idea per finançar-nos molt nova. Vam aconseguir 185 sponsors i vam haver de fer 230 entrevistes. Els corredors oficials ens deien que el nivell d’èxit assolit era altíssim. Primer vam anar a cercar patrocinadors que ens donessin entitat. La condició era que tots fossin gironins o tinguessin negoci a Girona. A mesura que la bola es va anar fent grossa, ningú va voler quedar-ne fora.
No els van homologar el rècord.
Era un rècord que no existia i Guiness ens va dir que no era un rècord homologable. Que ens consti, no hi ha hagut mai cap cotxe amb tants adhesius a sobre. Vam aconseguir més de 160.000 euros.
Van aplicar una tècnica empresarial a una aventura esportiva.
Vam intentar gestionar el nostre projecte com una empresa. Després del Dakar, vam córrer una Baja Aragón amb el mateix cotxe i al final el vam vendre. Vam generar un cert benefici. Anar a fer el Dakar val molts i molts diners, i la majoria de gent en perd. Molta gent marxa al Dakar demanant un préstec.
Què pensa quan és allà enmig del desert pràcticament sol?
“I a mi qui m’ha demanat ficar-me aquí!” Hi ha moments de tot: pots arribar a estar molt eufòric però també molt enfonsat, com el dia que vam saber que s’havia mort un corredor que era una persona que hi havia anat per viure la seva aventura, com nosaltres.
Es necessita una fortalesa mental especial per córrer el Dakar?
En altres ral·lis, tens persones al costat, estàs enmig de la població… En canvi, al Dakar africà, quan quedes encallat enmig del desert estàs sol, i el teu copilot i tu heu de saber ser forts per continuar endavant. Mentalment, s’ha de ser molt fort.
És una experiència de superació personal que després es pot aplicar a la vida diària?
Sens dubte, t’ajuda a veure i a viure la vida d’una manera diferent. Veus que no hi ha cap repte fàcil a la vida i que has d’estar preparat per sortir tot sol de les situacions difícils. Per això el llibre que he escrit es titula Apunta al 10.
I si no arribes a l’excel·lència?
Cada persona ha d’apuntar al seu deu particular. Has d’apuntar al màxim per assolir el teu objectiu; si apuntes al cinc, qualsevol cop de vent farà que el dard caigui fora de la diana. Has d’anar directament a l’objectiu. Les rebaixes ja vénen soles.
El seu següent somni?
Tornar al Dakar. Ara bé, el Dakar americà no m’atrau, no és el mateix. Vull participar en una cursa que manté l’esperit inicial del Dakar que es diu Africa Eco Race. M’atrau l’aventura africana.