Un dia li trencaran la cara.
No!, l’Homo APM no és un personatge provocador. Viu en el seu món i fa servir el seu propi llenguatge. Té un punt d’excèntric, de boig, i aquesta gent o te la treus de sobre ràpidament o bé l’ajudes. Has de ser mala persona per pegar a un boig. Haig de dir, però, que alguna vegada hem arribat a una situació límit…
La barra la porta de sèrie o l’ha adquirida amb els anys?
La porto de sèrie. Quan era petit ja feia bromes telefòniques amb els amics; era força entremaliat.
Com és que s’ho passa malament abans de començar el rodatge?
Perquè em demana un procés mental previ a la gravació. Haig de deixar de ser en Manel per ser l’Homo APM. Quan penso què haig de fer sempre em pregunto què em passarà, com reaccionarà la gent, si algú s’ho agafarà malament.
Ha fet estudis d’interpretació, és el que el permet estar hieràtic en les absurdes situacions que viu a la televisió?
No. Quan vam crear el personatge ens vam plantejar com ho fèiem: si imitàvem totes les veus (m’hauria tornat boig) o si creava un personatge propi que digués les frases amb el seu to. Vam optar per la segona opció i això personalment m’ajuda molt, perquè és un defensa contra el risc més gran que corre l’Homo APM, que és que em posi a riure. Aquesta actitud hieràtica, de persona una mica anada, m’ajuda a mantenir la concentració i a no riure.
Va crear l’Homo APM a partir de les bromes que feia a la redacció del programa.
De fet, va ser una companya del programa qui el va crear. A la redacció som molt de la broma. Quan la gent em trucava jo posava el mans lliures i responia amb frases tretes de l’APM, els companys reien molt i vam pensar que en podíem fer un personatge per a televisió. Va néixer fortuïtament, no el buscàvem.
El volien matar en dos o tres programes però li han tret molt rendiment…
Havia de durar un mes i això ja fa que dura, amb aquesta, quatre temporades. Això vol dir que agrada, perquè és molt diferent del que hi ha i perquè connecta molt amb els joves.
L’Homo APM el marcarà tant com per no deixar-li fer altres coses en el futur immediat?
Quan crees un personatge com aquest t’acompanya tota la vida. Estic molt content de fer-lo, és una de les millors coses que m’ha passat a la meva vida professional.
S’ha reinventat, ve del periodisme esportiu, pretesament seriós…
Això que és seriós ho podríem debatre [riu]. En la vida cobreixes etapes; vaig arribar en un punt que estava saturat de fer periodisme i volia provar l’àmbit humorístic, que ja havia tastat en ràdios locals. Quan em va sortir l’oportunitat, vaig deixar una feina fixa per un contracte de dos mesos. Me la vaig jugar i me n’he sortit.
Ara purga les seves culpes al teatre, a Barcelona, en una sala petita (C/Església, 4 local 6), on l’actor Lluís Altés l’estomaca de valent.
Aquest és un projecte que m’il·lusiona molt i en què ens ho estem passant molt bé amb en Lluís Altés, que també és una persona que ha optat per canviar la seva vida i passar a fer interpretació. Fa un any i mig vam començar a concebre aquest projecte teatral, sobre un guió molt bo d’un noi molt jove i dirigits per una persona de vint anys. I ens està sortint prou bé.
És diferent interpretar davant una càmera que en un escenari?
Dins el teatre la cosa està més controlada, el guió és sempre el mateix. Quan faig l’Homo APM no saps què passarà, has d’estar alerta, la reacció ha de ser instantània. S’ha d’estar molt concentrat en els dos casos però de manera diferent.
A l’obra ‘Culpables’ interpreta un personatge que després d’un comiat de solter acaba en un soterrani on no sap si el torturen o si els amics li estan fent una broma.
La història juga tota l’estona amb la confusió. Juguem amb el contrast que crea la situació: hi ha un psicòpata que et vol matar o tot plegat forma part d’una festa? Teniu tot el novembre per descobrir-ho…