El bloc d'Andreu Mas
El clos de la Torre
8 de novembre de 2012
1 comentari
?No hi ha res més profund que la superfície?
Aquesta és l’entrevista que fa algunes setmanes vaig fer al músic Alfonso Vilallonga, autor de la banda sonora de le pel·lícula Blancanieves, seleccionada per representar Espanya als Òscar.
Defineixi’s.
Professionalment, sóc versàtil. Bàsicament sóc músic. La música i la paraula és el que em toca més de prop.
El músic és una persona complexa per naturalesa?
No. Per mi, per exemple, tocar el piano és com mecanografiar. Dins del món de la música hi ha artistes, músics, funcionaris… una mica de tot.
Amb quin dels set nans de Blancanieves s’identificaria?
Amb el dolent. És el normal, si ets petit tens mala llet.
Ha pencat de valent per fer la banda sonora de Blancanieves.
He treballat com un nan!
Cent minuts de música ininterrompuda; li pesa la responsabilitat de pensar que bona part de l’èxit de la pel·lícula serà de la música?
És cert que una banda sonora pot destrossar una pel·lícula o la pot enaltir. No hi penso, però.
És conscient que pot aspirar a l’Òscar a la millor banda sonora?
Podria ser. Tampoc hi penso gaire, en els premis. Prefereixo no desil·lusionar-me. No tinc aquest entusiasme que té alguna gent, els de Bilbao, per exemple.
D’aquests cent minuts, amb què es queda?
La peça que m’agrada més es diu Portrait, que és la que sona quan pinten Maribel Verdú.
Blancanieves és un film arriscat.
És l’adjectiu que li escau més. És una pel·lícula que ha arribat a ser comercial sense arribar a fer res per ser-ho. És un film valent.
Es va educar envoltat de música i família. Salvant les diferències, eren la família Trapp catalana.
De fet, ens deien la família Trapp perquè cantàvem junts. Érem una família eminentment musical. El millor de la meva educació ha estat la música, que tractàvem com un joc, d’una manera molt natural.
Ocupar una posició benestant li ha donat una llibertat de la qual no disposen altres creadors?
El que em va donar llibertat realment és que els meus pares mai es van oposar a la meva vocació musical. El meu pare i la meva mare sempre em van donar suport. Ells eren amateurs perquè en aquella època per la seva posició no podien ser professionals. Qui vol fer alguna cosa en aquesta vida ho fa, però.
Quan va tornar dels Estats Units, fa molts anys, va dir que se sentia estrany en el panorama musical català i espanyol. Encara se sent així?
El mercat espanyol és difícil, perquè no hi ha matisos. O ets Alejandro Sanz o no et menges res. Tinc la sort que faig moltes coses i per això puc viure de la música i ser feliç. No és fàcil.
La música és el motor més poderós de l’evolució humana?
És un dels més poderosos.
Com l’ha marcat professionalment Isabel Coixet, que el defineix com un “boig adorable”?
La Isabel és qui em va introduir en el món del cinema, que m’atreia molt, tot i que no he estudiat per fer música per a cinema. M’he apropat al món de les bandes sonores gràcies a ella. Ella em va contractar sense que jo tingués experiència en música per a cinema.
És un lletrista molt punyent. Què el fa escriure ara?
El detonant de les meves cançons sempre ha estat l’amor i el desamor, la mal llet, el sarcasme… M’agraden molt les paraules. Hi tinc una relació molt antiga, amb les paraules.
Està preparant un gran musical sobre la identitat. Quina identitat?
La personal. Qui sóc, d’on vinc. No té res a veure amb la identitat nacional, perquè no hi crec pas.
Existencialista?
No! No hi ha res més profund que la superfície.
Algun repte més en cartera?
Estic fent la música de la darrera pel·lícula de la Isabel i estic preparant un disc de cançons meves que sortirà al gener o al febrer. Amb això i el que porti Blancanieves ja estic ben servit.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“No hi ha res més més tou que l’acer”
Meditem sobre això.