Problemes ?recol·lectors’

Els agents dels cossos públics de seguretat són una figura molt sensible. A fi de comptes són les persones en qui rau la confiança del ciutadà quan s’ha d’enfrontar amb alguna situació desgraciada. No hi ha res que mereixi tanta cura, doncs, com la imatge dels policies, els bombers i altres cossos públics del mateix tipus.

A Badalona, aquests darrers dies s’ha fet públic un cas que fa tremolar, precisament, els fonaments de la bona imatge de la policia local. Un cos que, de fet, és el que més confiança ha d’inspirar als ciutadans perquè és el que els resulta més proper. Tot està en relació a una suposada col·lecta feta per un o uns agents a comerços i empreses, a les quals s’anava a visitar per sol·licitar un donatiu que havia de servir per, teòricament, finançar unes activitats esportives i culturals organitzades per una associació de policies locals.

I dic teòricament, perquè l’associació que els representa nega que s’hagi portat a terme aquesta acció, que, segons sembla, era una pràctica habitual en mandats anteriors. A l’hora de la veritat, però, tot és molt confús i ningú sap dir on són els diners, qui ha fet què i en nom de qui, si realment feia temps que es feia o aquest és el primer cop…; tot plegat ha obligat l’Ajuntament a crear, encertadament, una comissió d’investigació.

Sigui una pràctica nova o vella, és intolerable. La Guàrdia Urbana no ha d’anar recol·lectant diners a ningú. En primer lloc, i partint de la base que qui sigui ha actuat de bona fe, perquè la policia local no ha de demanar res als ciutadans, ni que sigui per a una activitat lúdica o cultural, ja que això pot causar un malentès. Moltes persones poden sentir-se coaccionades a fer aportacions, encara que no puguin o no en tinguin ganes, perquè els ho demana una persona uniformada o una persona que té poder i el pot exercir, que és el mateix. I, en segon lloc, perquè la Guàrdia Urbana és un servei públic que els ciutadans ja paguen amb els seus impostos i és l’autoritat municipal qui ha de pagar festes i festetes, si és que n’hi ha.

Tot i que s’albira difícil treure’n l’aigua clara, cal actuar ràpid i netejar el bon nom d’una institució que, sobretot, ha de generar confiança.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *