El bloc d'Andreu Mas

Amb retard, penjo una crònica publicada fa gairebé quinze dies a El Punt Avui sobre la futura, ara ja passada, inauguració del Passeig Marítim. La reflexió continua sent vàlida.

Són molts any d’espera, tants, que personalment ja he perdut el compte. Sembla, però, que el dia 16 d’aquest mes (cosa de deu dies) el passeig Marítim serà una realitat.

El passeig Marítim és una obra molt important, perquè ha de servir per relligar el passeig del centre de la ciutat amb el port, que deixarà de ser un bolet aïllat a l’extrem sud de Badalona. Mai va tenir gaire sentit construir el port sense connectar-lo amb la ciutat. Ara bé, si ens haguéssim hagut d’esperar, avui el projecte del port estaria mort gràcies a la crisi econòmica.

La casa es va començar per la teulada, i per sort no s’ha esfondrat malgrat tot aquest temps. Han estat uns anys en què el nou barri sorgit arran de mar també ha estat força desvalgut. Es van construir els edificis just abans que la bombolla esclatés i es van ocupar certament, malgrat l’elevat preu de la majoria, de manera ràpida. I els primers veïns van arribar sense disposar dels serveis bàsics ni les connexions necessàries amb la ciutat, mancances que no han estat resoltes totalment.

Sempre ens queixem de la desvertebració de Badalona –jo diria que darrerament menys, perquè les diverses parts de la ciutat tendeixen a ignorar-se mútuament cada cop més–, però resulta que, quan tenim oportunitats per relligar-la, les deixem escapar, ja sigui per falta de recursos, per incapacitat política manifesta o per falta de visió estratègica.

La ciutat és un tot. Regenerar la primera línia de mar és només el principi d’una tasca molt més àrdua i que té molts fronts. Acomplerta aquesta etapa caldrà estendre l’onada de regeneració per tot el Gorg i, per mitjà del canal i les edificacions noves, crear una nova ciutat que arribi fins a Can Claris i el Congrés.

Ara bé, mentre sembla que hi ha un projecte més o menys clar pels barris de la franja marítima i els que estan per sota de l’autopista fins al Palau Municipal d’Esports, la incògnita plana sobre els barris del nord de l’autopista, especialment els fronterers amb Santa Coloma, i sobre els que toquen pel sud a Sant Adrià. Allà és on tenim el conflicte i hi hem de trobar una sortida social però també urbanística.