El bloc d'Andreu Mas

El clos de la Torre

12 d'abril de 2012
1 comentari

Els bous davant del carro

Hi ha coses que no acabo d’entendre. Ja sé que em diran que peco d’innocent, de babau o que realment al darrere de la meva estranyesa hi ha, fins i tot, mala fe. El cas és que no entenc per què l’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, s’entesta a tirar pel dret i fer les coses tot sol quan pot arribar a consensos amb la resta de forces polítiques del consistori. O va accelerat o es creu que té una majoria absoluta que és inexistent.

No li hauria costat res complir la seva paraula i portar la qüestió dels correbous de Llefià al ple municipal. Sabia que el plenari, malgrat l’oposició d’Iniciativa, l’hi aprovaria, perquè és força improbable que els socialistes votessin en contra d’un fet que ha esdevingut tradició –malgrat que relativament recent, és del 1984– en el districte badaloní on el PSC treia les seves majories polítiques, feu que deu aspirar a recuperar si vol tornar a governar. Fins i tot Convergència hi hauria votat a favor o s’hauria abstingut, no en va també cobeja Llefià.

Així doncs, què li costava fer les coses bé? Ha posat el carro davant dels bous. No ha pensat en termes de diplomàcia política sinó en rèdits electorals. El líder del PP volia que sabessin que si Llefià té correbous és gràcies a ell i ara ja ho saben.

Prendre aquesta opció és una manera de fer les coses que respon al reconeixement implícit d’una feblesa. L’alcalde sap que el seu partit només podrà continuar governant Badalona si el PP aconsegueix una majoria prou àmplia per no haver de dependre de ningú, ni tan sols de CiU. Per aquest motiu prioritza i prioritzarà els interessos de partit als del consens polític i, quan calgui, sacrificarà els de la ciutat; i això ho patiran, sobretot, els veïns de barris on el PP no té opció a ser majoritari.

El camí, però, és llarg i la solitud no és mai bona. Garcia Albiol faria bé de recordar que fer empipar el seu homòleg de Sant Adrià enviant-li els pakistanesos que no vol (per exemple) li pot tornar en contra en els consells d’administració de Marina Badalona, on necessita el suport d’un Consell Comarcal que no controla. I a Badalona mai se sap com caurà el dau; avui totes li ponen, però en aquesta vida mai saps de qui t’hauràs d’acabar refiant…

  1. El populismo del Sr. Albiol no es nada nuevo…ganó las últimas elecciones gratificando oidos de personas que tenían “sed” de escuchar sus -digamos- “oportunas”manifestaciones. Y así fué…

    Ahora -a nadie debería extrañar- que su pretensión consista en saber conservar aquélla parcela política (en votos) que le fovoreció, por lo tanto y a pesar de críticas -el Sr. Albiol- y en referencia al “pastel” de Llefiá, que nadie lo dude: Lo quiere,entero, para él…

    Con todo también debe querer recordarse la realidad de unos…”posicionamientos” en el mismo sentido que el Sr. Albiol -hoy- domina: El del oportunismo. Un oportunismo muy practicado desde filas del PSC en Badalona,durante aquéllos treinta años largos, en que -su presencia en el Ayuntamiento- parecía anamovible.

    Por lo tanto y para “NÓ” variar: suma y sigue…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!