El bloc d'Andreu Mas

Les coses, en política com en tantes altres coses, no es veuen igual quan s’està còmodament darrere la barrera –a l’oposició– que quan es governa. Quan un s’embruta les mans i està enmig, perdoneu l’expressió, del merder, ja no es poden fer segons quins dis-cursos. Mentre Xavier Garcia Albiol era a l’oposició assegurava que quan governés imposaria la llei a Badalona. O sigui, que hi hauria menys delinqüència que quan manava el triumvirat PSC-CiU-ERC, que segons deia aleshores Garcia Albiol feia polítiques massa toves.
Les dades, ai las, són traïdores. El president del grup municipal popular governa des de juny de l’any passat i en sis mesos no va poder fer baixar l’índex de delictes. En el còmput del 2011 hi va haver un augment de delictes de l’1,9%. I ningú, amb un cert grau de seny, pot dir que aquest repunt és culpa únicament dels sis mesos anteriors a l’arribada al poder del PP.
Els números certifiquen que és més fàcil receptar la medecina que haver de prendre-la. Badalona és una ciutat molt complexa i el tema de la seguretat no és un brau fàcil de torejar per molt que el PP n’hagi fet una prioritat, cosa que –val a dir– també va fer l’anterior govern i anteriors governs abans que ells.
Primer, perquè és una ciutat amb una densitat d’habitants molt important, sobretot en certes zones molt deprimides econòmicament, i això genera situacions que no són fàcils de resoldre perquè els problemes d’arrel, l’atur i la pobresa, difícilment es poden solucionar des de Badalona, perquè la magnitud de la tragèdia sobrepassa les competències locals i, per tant, els recursos de què disposa l’Ajuntament.
Segon, perquè aquest escenari és ideal per a l’activitat de xarxes delictives organitzades que, combinades amb els delinqüents habituals, incrementen la sensació d’inseguretat. Afegim-hi els passavolants que fan cap a la ciutat i ja tindrem el brou del conflicte preparat.
Tot plegat no és resol només amb més policia –en molts casos fan més feina uns millors serveis socials–. Cal, fonamentalment, la implicació de les administracions catalana i estatal. En cas contrari, l’alcalde estarà sol davant el perill.