Qui empeny el carro?

En política hi ha un mal vici força estès: quan es governa es governa i no es té en compte l’oposició –excepte si l’aritmètica ho demana–, i quan s’està a l’oposició s’aplica la vella màxima que l’enemic no es mereix ni un got d’aigua. Aquestes dues postures poden arribar a límits absurds i només perjudiquen, a la fi, els ciutadans.

A Badalona, aquesta és una pràctica habitual, i és el que ha impedit que la ciutat avancés al ritme que necessitava, perquè la visió política ha estat tàctica, a curt termini, i no estratègica, de llarg recorregut.

Ara que governa el PP, l’oposició, amb l’excepció de CiU, fa una política de terra cremada: deixen que els conservadors es cremin perquè pensen que, si el PP ho fa molt malament, ells, que són els únics que es consideren legitimats per governar, tornaran al poder.

Pel PSC i ICV és normal que CiU col·labori amb els conservadors, tot són cares d’un mateix dau –diuen–, i respon a la lògica catalana. És el vell esquema marxista de la confrontació ideològica. Són, en el fons, estratègies polítiques del segle passat que no són les que necessita el país i la Badalona del segle XXI.

El compromís polític hauria de ser un altre. El carro l’hem d’empènyer tots junts –i més amb la crisi– i trobar espais d’entesa entre govern i oposició. No pot ser que una posició de radicalitat per part del govern i també de l’oposició d’esquerres estigui a punt de posar fi a la televisió i la ràdio locals, per posar un exemple. No es pot empènyer CiU a salvar els mobles, en aquest cas i en el dels pressupostos, per així poder-los desgastar. El plantejament és gairebé infantil.

El PP ha demostrat que té moltes mancances per governar. No té un bon equip, ni experiència en fer funcionar la maquinària, ni destresa. L’oposició ha governat. Si la ciutat no se’n surt, la responsabilitat –sento dir-los-ho– serà col·lectiva. Criticar qui governa és molt fàcil, contribuir a la governabilitat, no tant.

No cal demanar a l’oposició que ajudi el govern (si és govern, que governi), però sí demanar-li una implicació a l’hora de fer que Badalona rutlli i fermar el PP perquè no faci segons què. I això s’aconsegueix pactant amb qui t’ha pres la cadira.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *