Quan el silenci interessa

Potser, ho espero, en el moment d’escriure aquest article les coses ja s’han solucionat, però crec que no serà així. Contemplo amb preocupació, com molts altres badalonins, que una conquesta democràtica: la ràdio primer i la televisió de Badalona després, podrien acabar tancant portes per una qüestió més política que no pas econòmica. D’entrada, hi ha la voluntat del govern local de rebaixar al 50% l’aportació a la societat gestora Badalona Comunicació i, d’altra banda, un desacord polític que bloqueja el consell d’administració de l’ens i que ha portat el PP governant a dir que sense acord liquida la societat i, amb ella, els mitjans que administra.

Fa la sensació que més enllà de la tisorada que toca aplicar –perquè les coses estan com estan, no ens enganyem– a tothom ja li convé (o a gairebé tothom) que els mitjans públics amaguin la veu.

Els conservadors, perquè hi deuen veure un cau d’esquerranosos que mai els ha tractat prou bé i perquè, a més a més, no disposa de matèria grisa pròpia per fer les substitucions gerencials i periodístiques que li convindria. D’altra banda, quan l’alcalde vol titulars ja sap com fer-ho perquè les televisions espanyoles li facin cas, i no hi ha misses per explicar petites obres i, que se m’entengui, collonades diverses. Per què, doncs, no tancar?

A l’oposició ja li està bé que la tele i la ràdio callin. Hi ha una llarga tradició d’intentar manipular els mitjans locals públics –i això ho saben i ho han patit els professionals que hi treballen– en funció dels interessos dels partits del govern (de tots o gairebé tots), avui a l’oposició. Sabent el pa que s’hi dóna, segur que no volen deixar cap eina en mans del PP que amplifiqui la seva gestió de govern, quan el que interessa transmetre és que no fa res o no fa res bé.

És a dir que hi ha una coincidència d’interessos per silenciar els mitjans públics, cosa que, a més a més, permetrà a uns i altres practicar l’esport de tirar-se els plats pel cap. Però i els treballadors? I la tasca de vertebració feta per la ràdio i la televisió durant tres dècades? Si els polítics són prou irresponsables per deixar-les caure, més valdrà que ells també callin i deixin de parlar de pluralitat i llibertat d’expressió.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *