El bloc d'Andreu Mas
El clos de la Torre
Aquest és un article sobre Badalona que vaig publicar dimecres a El Punt. Us deixo un enllaç amb l’interessant contesta que n’ha fet en el seu bloc l’Oriol Lladó.
La distància té grans coses. Et permet fer una dissecció freda del que veus. Té un inconvenient: que la mirada pot ser esbiaixada, perquè no coneix el que es cou en el subsòl i jutja només per les aparences. Avui, però, he aplicat l’exercici de la distància a l’hora de fer la tria sobre la crònica que signo.
He estat incapaç de trobar res d’interessant. He rebuscat en els mitjans, mirant de trobar alguna cosa sobre la qual pontificar. He navegat pel ciberespai i hi he trobat teranyines: blocs inactius des de fa mesos o anys, direccions que no porten enlloc, temàtiques que no parlen de Badalona, discursos vells, gent que en campanya parlava de política i ara parla de paisatges…
Badalona sembla immersa en una letargia que fa imperar la mediocritat. M’ha cridat l’atenció un article del sempre encertat i esmolat Jordi Ballesteros, on parla d’una certa decadència del carrer Francesc Layret, a tocar de l’ajuntament. Ja ho diu tot.
Tot ho ha provocat la victòria del Partit Popular? Què ha passat, què l’esquerra de sempre, la redemptora, ha llançat la tovallola? I que el nacionalisme ha fet el mateix en constatar, per segona vegada en vint anys, que l’aritmètica és una assignatura que semblen condemnats a suspendre? Què l’independentisme se n’ha anat als quarters d’hivern a esperar l’onada que alliberi el país i de passada Badalona?
És veritat que la crisi no ajuda gaire a mantenir alts els bioritmes, però l’apatia que es percep a Badalona és demolidora per a l’esperit de la mateixa ciutat.
Badalona s’ha desactivat. Se li han fos els ploms. És una ciutat cansada, resignada. Però sempre hi ha una oportunitat per reinventar-se. No és només una qüestió de diners, sinó de fe en les pròpies possibilitats. Ves per on, un acte de fe. N’hi ha pocs avui dia.
Una ciutat que cau ha d’aixecar-se. On són aquells que tant prometien? –n’eren molts i de molts colors durant la campanya electoral–. Ara toca que governi el PP, doncs que ho faci i que ho faci de la millor manera possible i que a l’altra banda de la taula es trobi algú que hi dialogui i que s’hi enfronti si cal. La deserció és també una forma de rendició.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…Bueno -a mí- se me ocurre una pregunta que -de poder- haría…
¿Se tiene/tenemos conciencia y conocimiento de la realidad que “HOY” conforma la Ciudad de Badalona…?
Y es que -la distancia- es mal camino para conocer y bastante mejor y apropiado, si lo que se quiere es reflexionar…
Saludos.
Benvolgut Andreu, t’he de dir que m’ha sorprès molt el teu article, perquè normalment,
malgrat la distància, mantens un cert vincle amb la realitat
badalonina, i sovint aportes anàlisis interessants, aquesta vegada des del meu punt de vista, s’ha esbiaxat molt, crec. Però potser és
que com que jo m’hi miro des de dins sóc poc objectiva…desconec quines són les teves fons d’informació, i, per tant, quins són aquests blocs inactius plens de teranyines als que fas referència. D’altra banda, has de tenir en compte que la realitat que transmeten els mitjans només és un % molt reduït de la realitat, una mirada que filtra i deixa al marge multitud de coses. La meva opinió és que hi ha un rerefons del teu article que apunta més o menys cap a la mateixa direcció del que jo comentava a l’article de primers d’octubre, Badalona, una vila preocupada i que l’Oriol expressa també en el seu comentari: un cert desconcert, una necessitat de reajustament estratègic, una imprescindible reflexió analítica per entendre el què i el com de la nova realitat. Però això no té res a veure amb la deserció, tot al contrari. Per això del seu conjunt i on l’article posa el màxim pes, hi discrepo totalment. La ciutat ha seguit molt activa, ha mantingut i reactivat les seves xarxes i fins i tot n’ha creat de noves, no m’hi vull allargar, també l’Oriol te’n parla. En el cas de l’onze de setembre i en la resposta de Badalona som totes i tots pel tema de les beques de menjador vam ser als mitjans d’àmbit nacional, teles i ràdios, però no podem pretrendre que tota la feinada que es fa es converteixi en titular diari. En un dels meus articles a EL TOT que també penjo al bloc i on parlava de cultura participativa i reivindicativa, expresso una visió totalment oposada a la teva, des d’un pla senzill, i ara no vull convertir això en un comentari justificatiu, no és el meu propòsit. A més m’allargaria massa. Però crec que en el moment que estem vivint toca sumar i fer costat a la societat civil badalonina, donar un cop de mà, ajudar a construir… no és un bon moment per atacar l’autoestima ciutadana, tocada com està 🙂