El bloc d'Andreu Mas

El clos de la Torre

6 de juliol de 2011
9 comentaris

Quan es perd la màgia

Fa uns quants anys, encara sent Genís Llamas president del Club Joventut Badalona, se’ns presentava –si no recordo malament al restaurant La Palmira– el projecte de la Capital Europea del Bàsquet. Aquell projecte, deia aleshores la directiva, era bo per Badalona per diversos motius: primer, perquè consolidava un nou eix urbanístic a la zona del Gorg juntament amb el canal del port (que aleshores arribava fins a la plaça Josep Tarradellas), el Palau Municipal d’Esports i el parc del Turó d’en Carig. D’altra banda, servia per regenerar l’activitat comercial del Congrés i La Salut i, finalment, servia per dotar el Joventut d’una potent font d’ingressos després d’haver-se venut el darrer patrimoni que els quedava, el pavelló d’Ausiàs March.

El projecte va ser rebut amb un cert entusiasme entre la classe política i de seguida es va incorporar a la literatura política de la ciutat l’expressió “nou eix de centralitat urbana”. Malauradament l’eix no es va consolidar: la Generalitat va escurçar un canal que avui encara està per fer, i el mateix Ajuntament va decidir moure el complex de lloc i traslladar-lo per sobre del pont de l’autopista, cosa de la qual ja no paga la pena fer-ne qüestió. Ara bé, els canvis d’opinió municipal van afectar l’engegada del projecte, que va obrir portes a finals del 2008, quan la societat badalonina, com la catalana en general, era una bombolla desinflada que perdia capacitat adquisitiva a marxes forçades. Tot plegat va obligar a fer un seguit de girs al projecte original, que va passar de ser una cosa pretesament emblemàtica a convertir-se en un centre comercial més, en una àrea –la metropolitana– saturada i deficitària.

El Màgic va néixer sense màgia (ni accent) i amb molts problemes que encara avui el fan un projecte, diuen els que n’entenen, inviable econòmicament. L’única manera que els seus gestors han sabut trobar per sortir del clot és ampliar-lo. Ara afirmen necessitar 13.000 metres quadrats més que afectarien les pistes de Pere Gol. El Joventut, amb les finances intervingudes, demana l’ampliació per sobreviure i troba un operador que li compra el 24,95% de les accions a canvi de dos milions d’euros ara (que permeten la SAE arreglar el darrer exercici) i un quan la Fundació cedeixi els terrenys de Pere Gol.

Però la Fundació no té els terrenys, que són municipals. L’Ajuntament els hi ha de cedir. El govern anterior s’hi va negar. Però un operador –afirmen que vinculat als Sanahuja– els ha comprat, se suposa que sota la promesa del govern actual que l’operació es farà. L’excusa: ajudar la Penya, que per això es deu haver reservat el 0,5% de les accions, i garantir que a la ciutat no li queda en l’eix de la centralitat urbana un mort de milers de metres quadrats… Tot plegat un gegant despropòsit, fruit de mala sort, de mala gestió pública i privada i d’una espiral de bogeria que és en el que el Barça i el Madrid han convertit el món del bàsquet, a cop de talonari i d’uns pressupostos irracionals.

  1. …Creo que la “Màgia” la perdió el club, hace años…Después de ganada la copa de Europa (en que había lista de espera para hacerse socio) se sumaron errores,decisiones equivocadas y situaciones imprevisibles que redundaron en un poco más de lo peor, para la Entidad…

    ¿El Barça y el Madrid -con sus talonarios- culpables.? … Sí,Subjetivamente: Pero si de  de realidadades hermos de hablar, reconoceremos que ver buen baloncesto y “tenerlo en casa” ha sido,es y será caro…Hoy y siempre. Y aquí se sabe y se quiere el mejor baloncesto. Barça y Madrid -en su momento- disponiendo de dinero, no tuvieron más remedio que sumarse a la espiral Européa, para traer a jugadores de alto nivel; lo cual -también- (no podía ser de otra forma) influyó en las cotizaciones del mercado local. Y la cantera de la Penya y sus “productos” se resintieron…No podía ser de otra forma y -además- la própia NBA giró su vista en dirección a Badalona…

    Luego “a la mezcla” añadamos que los resultados deportivos  cayeron en picado…y con éllos la masa social que  -además- taardará en recuperarse, debido a la crisis que sufrimos…

    ¿Y qué decir sobre sus inversiones en fincas, con la inseguridad -conocida- de transformar en efectivo, futuras posibilidades y presuntas promesas….?

    La Penya “fué mágica” por el calor de una Ciudad y una Ciudadanía que -hoy- tiene otras prioridades y otras formas de ver y sentir…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!