El bloc d'Andreu Mas

El clos de la Torre

11 de maig de 2011
0 comentaris

Fantasmes imaginaris

Un conegut, amb qui diria que estic en fase d’amistat, em comentava recentment que els monstres els creem una mica entre tots i, a propòsit del paper dels mitjans em retreia que hem estat nosaltres els que hem fet més gran del que realment és Xavier García Albiol. La seva proposta d’ignorar-lo, per bé que raonable des d’un cert punt de vista no ho és des de l’informatiu. La gràcia del candidat conservador ha estat convertir-se en notícia però, alerta –que diria en Monegal– han estat les reaccions de la resta de polítics el que l’han fet una estrella de l’univers mediàtic. Si és famós ho és perquè el van portar a la fiscalia per haver inclòs una fotografia real en un pamflet que no hauria tingut més transcendència que la distribució en un cert àmbit badaloní. L’han fet més gran els famosos que es van reunir al Círcol Catòlic per denunciar la seva manera de fer política i, finalment, l’ha fet més gros Pilar Rahola fent-lo el protagonista d’un pregó que es mereix pensaments més elevats que els retrets a un polític que juga al que juga. Paradoxalment, escriure aquest article és una forma més, diria el meu amic conegut, de continuar engreixant el personatge.

Xavier García Albiol manipula arguments reals i s’aprofita de la situació de depressió que la crisi ha creat en una part de Badalona per dir que la culpa és dels immigrants il·legals, que per a una extensa majoria és el mateix que dir pels immigrants en general, sobretot aquests que confessen una certa religió i van vestits d’una certa manera. Aquests ciutadans autòctons, molts protagonistes de l’antiga immigració espanyola, se senten amenaçats perquè veuen l’immigrant com un rival que, a més, és deslleial perquè segons com no paga tributs i rep ajuts. Trencar aquest pensament col·lectiu que viu en el conscient i en el subconscient de molta gent és molt difícil. En lloc de barallar-se, però, els polítics haurien de fer polítiques actives d’ocupació, revisar els impostos i taxes per a les famílies amb problemes, destinar més esforços a parlar i entendre els ciutadans que a criticar García Albiol. Hi ha una ciutat més enllà del paper premsa i delsframes televisius.

A més a més, hem de ser conscients que la immigració no és un problema a Badalona de les dimensions de Salt o Vic. El líder del PP, però, com si fos un bon novel·lista, ha creat una ficció, uns fantasmes imaginaris, a partir d’una realitat preexistent que ha estirat fins quasi fer-la veritable. El pitjor del cas és que la qüestió ja ha traspassat fronteres i sense necessitat de dir cap bestiesa més s’ha trobat que l’han visitat la BBC, The Economist i altres mitjans estrangers, molts d’ells acostumats a donar una visió distorsionada de la realitat de Catalunya. Podran els adversaris d’Albiol resistir-se a deixar de fer-li la campanya de franc?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!